La part mala: La timidesa et podria impedir disfrutar de bones amistats o de bones experiències.

 La part bona: La timidesa no sempre és mala, pot ajudar-te a pensar abans de parlar, a ser més observador i a prestar atenció al que et diuen.

 La millor part: No perquè ara sigues tímid significa que ho seràs sempre. Pots aprendre a controlar els seus efectes negatius. Este article et mostrarà com.

•  Planta-li cara a les teues pors

•  Què puc fer?

•  El que diuen altres jóvens

 La timidesa pot fer que et done por la idea de parlar cara a cara amb la gent. Com a resultat, podries sentir-te aïllat, com si estigueres en una habitació a fosques, i això pot acovardir-te. Però si li plantes cara a les teues pors, podràs vore que no tens de què preocupar-te. Considera estos tres obstacles:

•   Obstacle 1: «No sé què dir».

   Realitat: Les persones no recordaran tant el que dius, sinó la manera com els fas sentir. Si desenvolupes la teua habilitat d’escoltar i t’interesses profundament en el que et diu la persona, podràs controlar la teua por.

   Pensa en açò: Què preferiries? Un amic que no parara de xarrar o algú que sabera escoltar-te?

•   Obstacle 2: «Pensaran que soc avorrit».

   Realitat: Sigues tímid o no, la gent es formarà una opinió de tu. Per tant, pots controlar les teues pors i fer que la gent es forme una millor opinió de tu si et mostres tal com eres.

   Pensa en açò: Si penses que tot el món et jutja negativament, ¿podria ser que estigues sent tu qui està jutjant malament els altres?

•   Obstacle 3: «Em farà vergonya si m’equivoque».

   Realitat: A tot el món li passa això. Pots controlar la teua por si veus els teus errors com una oportunitat per a mostrar als altres que no eres perfecte.

   Pensa en açò: ¿No t’agrada més estar amb gent que admet els seus errors?

 Ho sabies? Molta gent pensa que no és tímida perquè escriu molts missatges de text. Però és més fàcil fer amistats verdaderes si tractes cara a cara amb una persona. Sherry Turkle, psicòloga i experta en tecnologia, escriu: «Quan vegem la cara de l’altra persona i sentim la seua veu, és quan connectem amb eixa persona.» a

•   Evita les comparacions. No has de convertir-te en una persona extravertida. En lloc d’això, la teua meta pot ser controlar la teua timidesa, aixina no et perdràs l’oportunitat de disfrutar de bones amistats i bones experiències.

   «No has de tindre conversacions molt llargues, ni tampoc ser el centre d’atenció. Simplement, saluda a qui no conegues o fes algunes preguntes senzilles a algú.» (Alicia)

   Principi bíblic: «Que cadascú examine la seua pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres» (Gàlates 6:4).

•   Sigues observador. Fixa’t en persones que tinguen molts amics, com conversen amb ells... Pensa què els dona bons resultats i què no. Quines d’eixes habilitats t’agradaria tindre a tu també?

   «Fixa’t i aprén de les persones que tenen facilitat per a fer amics. Observa com actuen i el que diuen quan coneixen algú per primera volta.» (Aaron)

   Principi bíblic: «Com el ferro s’esmola amb el ferro, també l’home s’afila pel contacte amb els altres hòmens» (Proverbis 27:17, nota).

•   Fes preguntes. Normalment, a la gent li agrada donar el seu punt de vista. Per això, fer preguntes és una bona manera de començar una conversació. A més, t’ajudarà a no ser el centre d’atenció.

   «Preparar-te amb antelació pot ajudar-te a reduir la teua ansietat. Abans de quedar amb gent podries pensar en preguntes o temes sobre els que parlar, i aixina serà menys estressant.» (Alana)

   Principi bíblic: «Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Filipencs 2:4).