Les llavors de la dent de lleó es compten entre les que millor volen de la natura. Quan el vent bufa a través de la dent de lleó, dotzenes de xicotetes llavors comencen a flotar en l’aire, com si foren xicotets paracaigudes. Encara que estan molt a prop de terra, algunes poden flotar en l’aire fins a un quilòmetre o més. Què les permet mantindre’s tant de temps en l’aire? Utilitzen una tècnica de vol recentment descoberta què és quatre vegades més eficient que la d’un paracaigudes convencional i també més estable.

 Pensa en açò: Cada llavor està suspesa en una tija que està unida a un plomall de cerres fines paregudes a pèls, nomenat papus. Actuant com una classe de paracaigudes, el papus crea un arrastre que ajuda a la llavor a mantindre’s en alt.

 Però hi ha més inclòs a part de l’arrastre causat directament per les cerres del papus. A mesura que l’aire viatja al voltant i a través del cap de les cerres, es forma un vòrtex o un remolí en forma d’anell dalt en l’aire. El flux circular d’aire dins del vòrtex forma una àrea de baixa pressió que tira cap a dalt el papus, el que ralentitza encara més el seu descens.

 En efecte, les cerres ben disposades permeten que el papus funcione com un paracaigudes permeable, però més eficient i estable. A més, el 90% del papus és aire! Així que utilitza molt poc material.

 Els científics estan estudiant vies per a duplicar el vol de la llavor de la dent de lleó. Entre les possibles aplicacions es troben construir uns xicotets drons que necessiten poca o cap bateria i que minimitzen l’ús d’energia. Estos drons poden tindre diversos usos, inclòs el monitoratge de la poŀlució de l’aire.

 Què penses? L’eficient forma del vol de la llavor de la dent de lleó va evolucionar? O va ser dissenyada?