Ja des de xicotets, els xiquets es poden fixar que hi ha persones que tracten de manera diferent a altres pel seu color de pell o per la seua nacionalitat. Com pots ajudar el teu fill a no deixar-se influir pels prejuís racials? I, què pots fer si és ell qui és víctima de la discriminació racial?

En este article vorem:

•  Com pots parlar amb els teus fills sobre la diversitat racial?

•  Com pots explicar als teus fills què és el racisme?

•  Com pots posar un bon exemple?

•  Què pots fer si el teu fill és víctima de discriminació racial?

 El que pots dir. Per tot el món hi ha una gran varietat de persones amb diferències físiques i culturals meravelloses. Alguns han gastat estes diferències per a tractar malament els altres.

 No obstant, la Bíblia ensenya que totes les persones tenim un avantpassat en comú, és a dir, que estem emparentats.

 «Vam comprovar que, quan els nostres fills s’ajuntaven amb persones d’altres races, podien vore per ells mateixos que totes les persones mereixen el nostre respecte i carinyo.» (Karen)

 Tard o prompte, el teu fill escoltarà alguna notícia sobre algun incident o algun delicte relacionat amb els prejuís racials. Com pots abordar el tema? Has de tindre en compte la seua edat.

•   Xiquets en edat preescolar. En la revista Parents, la Dra. Allison Briscoe-Smith va dir: «Els xiquets xicotets entenen el que està bé i el que no. Açò és una bona base per a parlar sobre les injustícies».

•   Preadolescents. Els xiquets d’entre 6 i 12 anys són molt curiosos i, a voltes, fan preguntes molt difícils. Contesta-les lo millor que pugues. Parla amb ells sobre el que vegen en l’escola i en les notícies i utilitza estes conversacions per a explicar-los per què els prejuís racials estan malament.

•   Adolescents. Els xiquets que estan en esta etapa, estan més preparats per a tractar assumpts més complexos. Açò vos donarà una oportunitat exceŀlent per a parlar sobre les notícies de racisme.

 «Parlem als nostres fills sobre el racisme perquè és una cosa que tard o prompte es trobaran, sense importar a on vagen. Si no escolten sobre açò en casa, altres podrien influir en ells, perquè moltes voltes es presenta com a real informació falsa.» (Tanya)

 Els xiquets copien el que veuen, per això és important que els dones un bon exemple tant pel que dius com pel que fas. Per exemple:

•   Gastes bromes o menysprees a persones d’altres races? L’Acadèmia Americana de Psiquiatria Infantil i Juvenil diu: «Els xiquets estan mirant-te i escoltant-te, i imiten de manera natural el teu comportament».

•   T’agrada estar amb persones d’altres parts del món? La pediatra Alanna Nzoma diu: «Si vols que els teus fills [...] tinguen bones amistats amb persones d’altres antecedents, haurien de vore’t a tu fent açò».

 «Al llarg del temps, hem tingut en casa a persones de totes les parts del món. Ens hem interessat en els seus plats típics, la seua música i, fins i tot, ens hem vestit amb els seus trages tradicionals. Parlàvem amb les nostres xiquetes sobre persones, no sobre races, i evitàvem presumir de la nostra cultura.» (Katarina)

 Encara que es parla molt sobre la igualtat, hi ha molt de racisme. Açò vol dir que és possible que al teu fill se’l tracte injustament, en especial si forma part d’un grup minoritari. Si açò passa...

 Analitza els fets. ¿Se l’ha tractat injustament a posta o sense pensar? (Jaume 3:2). ¿Fa falta parlar amb la persona que l’ha ofés, o es pot passar per alt?

 Òbviament, fa falta equilibri. La Bíblia dona este bon consell: «No t’irrites massa de pressa» (Eclesiastés 7:9). És cert que no s’hauria de llevar importància al racisme, però això no vol dir que el que puga paréixer un insult siga discriminació racial.

 Clar, cada situació és diferent, per tant, tracta de vore què va ocórrer realment abans de prendre qualsevol acció.

 Després d’analitzar els fets, pregunta’t:

•   L’ajudarà al meu fill pensar que totes les persones tenen prejuís i que cada volta que l’insulten és per la seua raça?

•   Podria ajudar-lo seguir el següent consell bíblic: «No pares atenció a tot el que la gent diu»? (Eclesiastés 7:21).

 I si l’ofensa és intencionada? Ajuda el teu fill a entendre que les coses poden millorar o empitjorar en funció de com responga. A voltes, una persona que es burla, insulta o fa bullying a una altra està buscant una reacció. En eixos casos, la millor resposta és no deixar-se provocar.

 No obstant, si no és perillós, el teu fill podria parlar amb qui l’haja ofés. Tal volta podria dir (de manera pacífica): «No crec que el que hages dit (o fet) estiga bé».

 I si fa falta denunciar-ho? Si el benestar del teu fill està en perill o si per qualsevol altra raó penses que la situació no s’hauria de deixar passar, no tingues por de parlar amb els responsables de l’escola o, si fa falta, fins i tot amb la policia.