En la Bíblia, la paraula que es traduïx com resurrecció prové de la paraula grega anàstasis, que vol dir ‘alçar-se’ o ‘posar-se dret de nou’. La persona que ressuscita s’alça de la mort i torna a la vida com la persona que era abans (1 Corintis 15:12, 13).

 Encara que la paraula resurrecció no apareix en les Escriptures Hebrees, també anomenades Antic Testament, sí que es parla d’esta ensenyança. Per exemple, per mitjà del profeta Isaïes, Déu va prometre: «Que visquen els teus morts, Senyor, que ressusciten les seues despulles!» (Isaïes 26:19; Job 14:13-15; Daniel 12:2, 13).

 On ressuscitaran els morts? Algunes persones ressusciten en el cel per a regnar amb Crist (2 Corintis 5:1; Apocalipsi 5:9, 10). La Bíblia es referix a esta resurrecció com la «primera resurrecció», cosa que implica que n’hi haurà una altra (Apocalipsi 20:6). Esta resurrecció posterior tindrà lloc en la terra, on viuran la gran majoria d’aquells que tornen a la vida (Salm 37:29).

 Com ressuscitaran? Déu li ha concedit a Jesús el poder per a ressuscitar els morts (Joan 11:25). Ell utilitzarà eixe poder per a tornar a la vida «tots els qui són als sepulcres» (Joan 5:28, 29). Totes estes persones tornaran a la vida amb la mateixa personalitat, identitat i records que tenien abans. Els qui ressusciten en el cel reben un cos espiritual, i els que ressusciten en la terra tindran un cos físic completament sa (Isaïes 33:24; 35:5, 6; 1 Corintis 15:42-44, 50).

 Qui ressuscitarà? La Bíblia diu que «tant justos com injustos ressuscitaran» (Fets 24:15). Entre els justos estan les persones fidels, com Noé, Sara i Abraham (Gènesi 6:9; Hebreus 11:11; Jaume 2:21). Els injustos són aquells que no van fer la voluntat de Déu, però que no tingueren l’oportunitat de saber quina era.

 Ara bé, aquells que han sigut tan roïns que no tenen remei als ulls de Déu no ressuscitaran. Quan moren, moren per a sempre (Mateu 23:33; Hebreus 10:26, 27).

 Quan ressuscitaran? La Bíblia va predir que la resurrecció celestial tindria lloc durant la presència del Crist, la qual va començar en 1914 (1 Corintis 15:21-23). La resurrecció en la terra ocorrerà durant el Regnat de Mil Anys de Jesucrist, quan la terra siga transformada en un paradís (Lluc 23:43; Apocalipsi 20:6, 12, 13).

 Per què podem creure en la resurrecció? La Bíblia conté els relats de nou resurreccions, totes elles confirmades per testimonis oculars (1 Reis 17:17-24; 2 Reis 4:32-37; 13:20, 21; Lluc 7:11-17; 8:40-56; Joan 11:38-44; Fets 9:36-42; 20:7-12; 1 Corintis 15:3-6). Una d’elles va ser especialment notable: la resurrecció de Llàtzer. Feia quatre dies que havia mort i Jesús el va ressuscitar davant de molta gent (Joan 11:39, 42). Ni tan sols els enemics de Jesús negaren este fet, i per això intentaren matar a Jesús i a Llàtzer (Joan 11:47, 53; 12:9-11).

 Déu, en la seua infinita memòria, guarda els detalls de cada persona que pensa ressuscitar. La Bíblia mostra que Déu té tant el poder com el desig de fer-ho (Job 37:23; Mateu 10:30; Lluc 20:37, 38). I és que Déu desitja intensament tornar a vore l’obra de les seues mans (Job 14:15).

Idees errònies sobre la resurrecció

 Idea errònia: La resurrecció és el retrobament entre l’ànima i el cos.

 Fet: La Bíblia ensenya que l’ànima és la persona sencera, no una part d’ella que sobreviu a la mort (Gènesi 2:7; Ezequiel 18:4). La persona que ressuscita no es reunix amb la seua ànima, sinó que és creada de nou.

 Idea errònia: Alguns dels qui ressusciten seran immediatament destruïts.

 Fet: La Bíblia diu que «els qui varen fer el mal» rebran «la resurrecció del juí» (Joan 5:29, Els Quatre Evangelis en Llengua Valenciana). Estes persones seran jutjades segons el que facen després de ressuscitar, i no abans. Jesús va dir que «els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran» (Joan 5:25). Els ressuscitats que escolten la veu de Crist, o que facen cas a les seues ensenyances, tindran els seus noms inscrits en «el llibre de la vida» (Apocalipsi 20:12, 13).

 Idea errònia: La gent ressuscitarà amb el mateix cos que tenia abans de morir.

 Fet: Quan una persona mor, el seu cos es descompon i desapareix (Eclesiastés 3:19, 20).