L’expressió «bon samarità» s’utilitza normalment per a descriure una persona que ajuda els necessitats. Este terme prové d’una història o paràbola que Jesús va contar per a ensenyar que hem d’ajudar els altres, sense importar la seua raça o nacionalitat.

En este article vorem:

•  De què tracta la història del «bon samarità»?

•  Per què va contar Jesús esta història?

•  Quina és la lliçó?

•  Qui eren els samaritans?

•  De veritat va ocórrer esta història?

Bàsicament, tracta d’un jueu que viatjava de Jerusalem a Jericó. I pel camí el van atracar i li pegaren una palissa tan forta, que el van donar per mort.

Encara que un sacerdot i un líder religiós van passar pel seu costat no es pararen a ajudar-lo a pesar de ser de la mateixa nacionalitat que el viatger.

Finalment, un samarità se’l va trobar (Lluc 10:33; 17:16-18). Mogut per la compassió, el samarità li va curar les ferides, el va portar a un hostal i el va cuidar tota la nit. Al dia següent, li va donar diners a l’hostaler i li va dir que li pagaria tots els gastos que poguera ocasionar (Lluc 10:30-35).

Jesús va contar esta història perquè volia ensenyar a un home que no només havia d’ajudar els de la seua raça i religió, sinó també a tot el món (Lluc 10:36, 37). Este relat està inclòs en la Bíblia per a que tots els que vullguen agradar a Déu puguen aprendre d’ell (2 Timoteu 3:16, 17).

La lliçó d’esta història és que hem d’ajudar els altres sense importar la seua raça, nacionalitat o antecedents, tal com ens agradaria que ens tractaren a nosaltres (Mateu 7:12).

Els samaritans vivien al nord de Judea i eren descendents de matrimonis entre jueus i no jueus.

En el segle I de la n. e., els samaritans formaven part d’una secta religiosa diferent de la dels jueus. De fet, només acceptaven els cinc primers llibres de les Escriptures Hebrees.

Molts jueus en els dies de Jesús menyspreaven els samaritans i no volien tindre res que vore amb ells (Joan 4:9). Alguns fins i tot gastaven el terme «samarità» com un insult (Joan 8:48).

Les Escriptures no diuen si esta història va ser real o no. No obstant, Jesús a sovint gastava costums i llocs ben coneguts per a que les persones entengueren fàcilment les seues ensenyances.

Per exemple, hi ha molts detalls d’esta paràbola que són històricament exactes.

• Per a anar de Jerusalem a Jericó s’havien de recórrer 20 quilòmetres. Jerusalem estava a 1.000 metres d’altitud sobre Jericó. Per tant, el relat menciona amb exactitud que els viatgers que es dirigien a Jericó baixaven de Jerusalem (Lluc 10:30).

• Els sacerdots i els líders religiosos jueus que vivien en Jericó viatjaven a Jerusalem regularment per este camí.

• Este camí estava freqüentat per lladres que estaven a l’aguait de viatgers despistats i solitaris.