«Ni que passe per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu ets a la meua vora: la teua vara i el teu bastó em donen confiança.» (Salm 23:4, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «Ni que passe per la vall tenebrosa no tinc por de cap mal. Vós esteu a la meua vora; la vostra vara de pastor, m’asserena i em conforta.» (Salm 23:4, Textos Religiosos, de l’AVL)

 Déu protegix i cuida els qui l’adoren, i encara més quan afronten situacions difícils. Este text usa la metàfora d’un pastor que cuida de les seues ovelles per a iŀlustrar com Déu cuida dels seus servents. b No se senten a soles quan passen per circumstàncies extremes, descrites en este text com un lloc fosc o tenebrós i de perill de mort. Se senten segurs, perquè Déu està a la seua vora.

 En temps bíblics, un pastor usava el seu bastó o vara per a protegir les ovelles dels depredadors. També gastava el seu gaiato, generalment una vara llarga encorbada en la part superior, per a guiar les ovelles o apartar-les dels perills. De la mateixa manera, Jehovà Déu és com un bon Pastor que protegix i guia els seus servents. Inclús durant els dies més foscos de la seua vida, Jehovà els cuida de diferents maneres:

•   Els ensenya i consola a través de la seua Paraula escrita, la Bíblia (Romans 15:4).

•   Escolta les seues oracions i els concedix pau mental i emocional (Filipencs 4:6, 7).

•   Els anima per mitjà d’altres servents (Hebreus 10:24, 25).

•   Els dona l’esperança segura d’un futur millor, quan desfarà qualsevol dany que estiguen experimentant (Salm 37:29; Apocalipsi 21:3-5).

 David va escriure el Salm 23. Quan era jove, va ser pastor i posteriorment es va convertir en rei de l’antiga nació d’Israel (1 Samuel 17:34, 35; 2 Samuel 7:8). El salm comença descrivint a Jehovà com un Pastor que guia, alimenta i calma els seus servents, tal com fa un pastor literal amb les seues ovelles (Salm 23:1-3).

 En el Salm 23:4, per a destacar la protecció divina, David passa de referir-se a Déu en tercera persona (ell) a fer-ho en segona (tu). Este subtil canvi emfatitza la relació estreta que David tenia amb Jehovà. David sabia que Déu es preocupava per ell i que era conscient dels seus problemes personals. Com a resultat, David no tenia por de patir cap mal.

 En els versicles 5 i 6 del Salm 23, la metàfora d’un pastor i les seues ovelles canvia a la d’un amfitrió i el seu convidat. Jehovà és com un amfitrió generós que tracta a David com un convidat distingit. Ni tan sols els enemics de David poden evitar que Déu es preocupe per ell. En la conclusió del salm, David expressa la seua confiança en la bondat i l’amor que Déu li mostraria fins al final de la seua vida.

 Els exemples utilitzats en el Salm 23 descriuen l’amor i l’interés que Déu continua mostrant pels seus servents (1 Pere 2:25).