Apocalipsi 11:1-19
11 I se’m va donar una canya pareguda a una vara de medir* mentres ell em deia: «Alça’t i medix el santuari del temple de Déu, l’altar i els que adoren allí.
2 Però passa per alt el pati que està fora del santuari del temple i no el medisques, perquè ha sigut donat a les nacions, i elles xafaran la ciutat santa durant 42 mesos.
3 Faré que els meus dos testimonis profetitzen vestits de sac durant 1.260 dies».
4 Estos testimonis estan representats per les dos oliveres i els dos canelobres, i estan drets davant del Senyor de la terra.
5 Si algú intenta fer-los mal, els ix un foc de la boca que consumix els seus enemics. Aixina és com morirà tot aquell que vullga fer-los mal.
6 Tenen autoritat per a tancar el cel i fer que no ploga durant els dies en què profetitzen. També tenen autoritat per a convertir les aigües en sang i per a ferir la terra amb tota classe de plagues tantes voltes com vullguen.
7 Quan hagen acabat de donar el seu testimoni, la bèstia salvatge que puja de l’abisme farà guerra contra ells, els vencerà i els matarà.
8 Els seus cadàvers es quedaran tirats en el carrer principal de la gran ciutat, on el seu Senyor va ser executat en el pal. Esta ciutat s’anomena en sentit espiritual Sodoma i Egipte.
9 I gent de diferents pobles, tribus, llengües i nacions mirarà els cadàvers dels dos testimonis durant tres dies i mig, i no deixaran que els posen en una tomba.
10 Aleshores, els habitants de la terra s’alegraran per la seua mort i ho celebraran, i s’enviaran regals els uns als altres perquè estos dos profetes havien turmentat els habitants de la terra.
11 Després dels tres dies i mig, va entrar en ells l’esperit de vida que ve de Déu. Ells es posaren drets, i una gran por es va apoderar dels que els van vore.
12 Llavors, van sentir una veu forta que venia del cel i els deia: «Pugeu ací». Ells pujaren al cel en un núvol, i els seus enemics els van vore.*
13 En aquell moment,* es va produir un gran terratrèmol. La dècima part de la ciutat va quedar destruïda, i 7.000 persones van morir a causa del terratrèmol. Els supervivents es van espantar i van donar glòria al Déu del cel.
14 El segon ai ja ha passat. Però, atenció! El tercer ve ràpidament.
15 El sèptim àngel va tocar la seua trompeta. Aleshores, en el cel es van sentir unes veus fortes que deien: «El regne del món ha arribat a ser el Regne del nostre Senyor i del seu Crist, i ell regnarà per sempre més».
16 Els 24 ancians que estaven assentats en els seus trons davant de Déu es van postrar amb el front tocant terra i van adorar a Déu
17 dient: «Et donem gràcies, Jehovà* Déu, el Totpoderós, aquell que és i que era, perquè has pres el teu gran poder i has començat a regnar.
18 Però les nacions es van omplir d’ira, i aleshores va vindre la teua ira i va arribar el temps fixat per a jutjar els morts, per a recompensar els teus esclaus els profetes, els sants i els que temen el teu nom —tant els menuts com els grans—, i per a destruir aquells que estan destruint* la terra».
19 Llavors, es va obrir el santuari del temple de Déu que està en el cel i es va vore l’arca del seu pacte en el santuari del seu temple. I hi hagué rellamps, veus, trons, un terratrèmol i una gran pedregada.
Notes
^ Lit. «vara».
^ O «estaven mirant».
^ Lit. «aquella hora».
^ O «arruïnar aquells que estan arruïnant».
