Fets dels Apòstols 19:1-41
19 Mentres Apol·lo estava en Corint, Pau va recórrer les regions de l’interior d’Àsia i va baixar a Efes. Allí va trobar alguns deixebles
2 i els va dir: «Vau rebre esperit sant quan vos féreu creients?». Ells respongueren: «Mai hem sentit parlar de l’esperit sant».
3 Aixina que els va preguntar: «I quin baptisme vau rebre?». Ells contestaren: «El de Joan».
4 En això, Pau va dir: «Joan batejava les persones en senyal de penediment i els deia que cregueren en aquell que vindria després d’ell, és a dir, en Jesús».
5 Al sentir això, es batejaren en el nom del Senyor Jesús.
6 I quan Pau els va imposar les mans, l’esperit sant va baixar sobre ells i començaren a parlar en altres llengües i a profetitzar.
7 En total, eren uns 12 hòmens.
8 Durant tres mesos, Pau va parlar amb valor en la sinagoga fent discursos i raonant de manera convincent sobre el Regne de Déu.
9 Però alguns s’encabotaren en no creure i es posaren a parlar malament del Camí davant de la gent. Per això, Pau es va apartar d’ells i es va endur els deixebles. I cada dia feia discursos en l’auditori de l’escola de Tirà.
10 Aixina va estar dos anys, de manera que tots els que vivien en la província d’Àsia, tant jueus com grecs, van sentir la paraula del Senyor.
11 Déu va continuar fent milacres extraordinaris per mitjà de Pau.
12 La gent inclús agarrava els mocadors i els davantals que havien tocat el seu cos i els portava als malalts. Estos quedaven curats i els esperits malignes eixien d’ells.
13 Ara bé, alguns dels jueus que anaven d’un lloc a un altre expulsant dimonis també van intentar utilitzar el nom del Senyor Jesús amb els que tenien esperits malignes, i els deien: «En el nom de Jesús, a qui Pau predica, vos ordene solemnement que eixiu».
14 Entre els que feien això, hi havia set fills d’un sacerdot principal jueu que es deia Esceva.
15 Però en una d’eixes ocasions, un esperit maligne els va respondre: «Conec a Jesús i també sé qui és Pau, però vosaltres, qui sou?».
16 En això, l’home posseït per l’esperit maligne se’ls va tirar damunt i va lluitar amb cada un d’ells fins que es va fer amb tots. Aixina que els set hòmens van fugir d’aquella casa nuets i malferits.
17 Esta notícia es va escampar entre tots els habitants d’Efes, tant jueus com grecs. De manera que tots van sentir molt de temor, i cada volta s’enaltia més el nom del Senyor Jesús.
18 Molts dels que s’havien fet creients acudien als deixebles a confessar obertament i en detall les seues pràctiques.
19 De fet, molts dels que havien practicat la màgia van amuntonar els seus llibres i els van cremar davant de tots. Calcularen el seu valor i van vore que valien 50.000 monedes de plata.
20 Com a resultat, la paraula de Jehovà* va continuar creixent i consolidant-se de manera poderosa.*
21 Després de tot açò, Pau va decidir* que viatjaria a Jerusalem una volta haguera passat per Macedònia i Acaia. A més, va dir: «Després d’anar allí també he d’anar a Roma».
22 Aixina que va enviar a Timoteu i a Erast, dos dels seus ajudants, a Macedònia. Però ell es va quedar durant un temps en la província d’Àsia.
23 Per aquell temps, es va formar un gran rebombori a causa del Camí.
24 Resulta que un tal Demetri, un plater que feia reproduccions en plata del temple d’Àrtemis, feia guanyar molts diners als artesans.
25 Aixina que els va reunir a ells i a altres que treballaven en oficis pareguts i els va dir: «Companys, com ja sabeu, el nostre nivell de vida depén d’este negoci.
26 I ara, tal com veieu i sentiu, eixe tal Pau ha convençut moltíssima gent i l’ha fet canviar d’opinió, no només en Efes, sinó pràcticament en tota la província d’Àsia, dient que els déus fets amb les mans no són realment déus.
27 I no tan sols corre perill la reputació del nostre negoci, sinó que inclús el temple de la gran deessa Àrtemis serà tingut per no res. I ella, a qui se l’adora en tota la província d’Àsia i en tota la terra,* es vorà privada del seu esplendor».
28 Al sentir açò, aquells hòmens es posaren fets una fúria i començaren a cridar: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!».
29 El caos es va estendre per tota la ciutat, i es van dirigir tots en massa cap al teatre arrastrant amb ells a Gaius i a Aristarc, uns macedonis que acompanyaven a Pau en el seu viatge.
30 Ell, per la seua part, volia presentar-se davant del poble, però els deixebles no li ho van permetre.
31 Inclús alguns dels funcionaris de festes i competicions que li tenien simpatia li enviaren un missatge suplicant-li que no s’arriscara a entrar al teatre.
32 Mentrestant, l’assemblea estava en plena confusió. Uns cridaven una cosa i altres una altra, i la majoria no sabia ni per què estava allí.
33 En això, van traure d’entre la gent un tal Alexandre, a qui els jueus havien estat espentant cap avant per a que isquera. Este, fent senyals amb la mà per a que callaren, va intentar donar explicacions al poble.
34 Però quan van vore que era jueu, començaren a cridar tots a una: «Gran és l’Àrtemis dels efesis!». I van estar aixina durant quasi dos hores.
35 Quan l’administrador de la ciutat* per fi va calmar la multitud, va dir: «Efesis, ¿hi ha algú en el món que no sàpia que la ciutat d’Efes és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seua imatge caiguda del cel?
36 Açò ningú ho posa en dubte, aixina que mantingueu la calma i no actueu impulsivament.
37 Perquè els hòmens que heu portat ací no són saquejadors de temples ni han blasfemat contra la nostra deessa.
38 Aixina que si Demetri i els altres artesans tenen alguna cosa contra algú, ja tenen els procònsols* i els dies en què se celebren juís; que vagen allí i que presenten les seues acusacions els uns contra els altres.
39 Però si voleu conseguir alguna cosa més, s’ha de decidir en una assemblea formal.
40 De fet, podrien acusar-nos de sedició pel que ha passat hui, perquè no tenim base per a justificar estos disturbis».
41 I després de dir açò, va dissoldre l’assemblea.
Notes
^ O «gràcies al poder de Déu».
^ O «va decidir en el seu esperit».
^ O «terra habitada».
^ És a dir, el funcionari públic més important de la ciutat.
