Fets dels Apòstols 20:1-38
20 Quan es va calmar la situació, Pau va enviar a buscar els deixebles, els va animar i, després de despedir-se d’ells, va eixir cap a Macedònia.
2 Va recórrer aquelles regions i va donar molt d’ànim als germans d’allí amb les seues paraules. Finalment, va arribar a Grècia,
3 on es va quedar tres mesos. Però quan estava a punt d’embarcar-se cap a Síria, els jueus tramaren un complot contra ell, aixina que va decidir tornar per Macedònia.
4 L’acompanyaven Sòpatre, el fill de Pirre, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i de la província d’Àsia, Tíquic i Tròfim.
5 Estos hòmens anaren davant i ens esperaren en Troas.
6 Però després de la Festa dels Pans sense Rent, ens vam fer a la mar des de Filips i cinc dies després ens vam trobar amb ells en Troas, on ens vam quedar set dies.
7 El primer dia de la setmana,* quan estàvem reunits per a menjar, Pau es va dirigir als presents perquè se n’anava al dia següent. El seu discurs es va allargar fins a la mitjanit,
8 aixina que en el quarto de dalt, on estaven tots reunits, hi havia moltes llànties enceses.
9 Un jove que es deia Eutic s’havia assentat en la finestra i s’havia quedat adormit mentres Pau parlava. Estava tan profundament adormit que va caure del tercer pis* i, quan l’alçaren, ja estava mort.
10 Però Pau va baixar, es va estirar damunt d’ell i el va abraçar. Aleshores va dir: «Tranquils, que torna a estar viu».*
11 Després va tornar a pujar, va partir el pa i es va posar a menjar. En acabant, va continuar parlant fins que es va fer de dia i se’n va anar.
12 En això, s’endugueren el xic i sentiren un consol immens perquè estava viu.
13 Ara bé, seguint les instruccions de Pau, ens vam avançar per a agarrar un barco fins a Assos, on havíem d’arreplegar-lo, ja que ell volia fer el viatge a peu.
14 Quan ens vam retrobar en Assos, Pau va pujar a bord i se n’anàrem a Mitilene.
15 Al sendemà, ens vam fer a la mar des d’allí i vam parar prop de la costa de Quios. Al dia següent, férem una parada en Samos i, a l’altre, arribàrem a Milet.
16 Pau havia decidit no fer escala en Efes per a no entretindre’s en la província d’Àsia. Tenia pressa perquè, si podia ser, volia arribar a Jerusalem el dia de la Festa del Pentecostés.
17 Però des de Milet, va enviar un missatge als ancians de la congregació d’Efes per a que anaren a trobar-lo.
18 Quan arribaren, els va dir: «Ja sabeu com m’he comportat entre vosaltres des del primer dia que vaig arribar a la província d’Àsia.
19 He servit com a esclau al Senyor amb tota humiltat, entre llàgrimes i patint proves per culpa dels complots dels jueus.
20 També sabeu que no he dubtat en dir-vos res que no fora pel vostre bé* ni d’ensenyar-vos públicament i de casa en casa.
21 Al contrari, he donat un testimoni complet tant a jueus com a grecs sobre la necessitat de penedir-se, tornar a Déu i posar fe en el nostre Senyor Jesús.
22 I ara me’n vaig a Jerusalem impulsat* per l’esperit, encara que no sé què em passarà allí.
23 Només sé que, en cada ciutat, l’esperit sant no para d’advertir-me* que m’esperen cadenes i patiments.
24 Però considere que la meua vida* no té cap valor. El que realment m’importa és acabar la meua carrera i complir el ministeri que he rebut del Senyor Jesús, és a dir, donar un testimoni complet de les bones notícies de la bondat immerescuda* de Déu.
25 »I ara sé que ningú de vosaltres, a qui vos vaig predicar el Regne, em tornarà a vore.
26 Per això vos he cridat, per a que hui sigueu testimonis d’açò: que estic net de la sang de tots,
27 perquè mai he dubtat en explicar-vos tota la voluntat* de Déu.
28 Cuideu de* vosaltres mateixos i de tot el ramat, sobre el qual l’esperit sant vos ha nomenat superintendents per a que pastureu la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu propi Fill.
29 Sé que, quan me n’haja anat, s’introduiran entre vosaltres llops ferotges* que no tractaran amb tendresa el ramat,
30 i d’entre vosaltres eixiran hòmens que tergiversaran la veritat per a endur-se els deixebles darrere d’ells.
31 »Per tant, manteniu-vos desperts i recordeu que durant tres anys, dia i nit, no he deixat d’aconsellar-vos a cada un de vosaltres amb llàgrimes.
32 Ara vos deixe en mans de Déu i del missatge de la seua bondat immerescuda, el missatge que té el poder d’enfortir-vos i de donar-vos l’herència que rebran tots els que han sigut santificats.
33 No he desitjat ni la plata ni l’or ni la roba de ningú.
34 Vosaltres sabeu que estes mans han treballat per a satisfer les meues necessitats i les d’aquells que m’han acompanyat.
35 En tots els aspectes, vos he ensenyat amb l’exemple que heu de treballar molt per a ajudar els dèbils i que heu de recordar les paraules del Senyor Jesús quan va dir: “Fa més feliç donar que rebre”».
36 Després de dir açò, es va agenollar amb tots ells i va orar.
37 Aleshores, tots esclataren a plorar, es van abraçar a* Pau i el van besar amb carinyo.*
38 I és que s’havien quedat molt afectats, sobretot perquè els havia dit que no el tornarien a vore mai més. Després el van acompanyar fins al barco.
Notes
^ Per als jueus, el primer dia de la setmana era el diumenge.
^ Comptant la planta baixa.
^ O «la seua ànima està en ell».
^ O «que no vos fora de profit».
^ Lit. «lligat».
^ Lit. «de donar-me testimoni».
^ O «ànima».
^ O «tot el propòsit», «tot el consell».
^ O «Vetleu per».
^ O «opressius».
^ Lit. «es van tirar al coll de».
^ O «tendresa».
