Joan 12:1-50

  • Maria aboca oli sobre els peus de Jesús (1-11)

  • Entrada triomfal de Jesús (12-19)

  • Jesús prediu la seua mort (20-37)

  • La falta de fe dels jueus complix una profecia (38-43)

  • Jesús ha vingut a salvar el món (44-50)

12  Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va arribar a Betània, on vivia Llàtzer, a qui havia ressuscitat.* 2  Allí li van preparar un sopar; Marta es va posar a atendre’ls, i Llàtzer era un dels que estaven sopant* amb ell. 3  Aleshores, Maria va agarrar una lliura* d’oli perfumat —de nard autèntic i molt car—, li’l va abocar a Jesús en els peus i li’ls va eixugar amb el monyo. De manera que la fragància de l’oli perfumat va omplir tota la casa. 4  Però Judes Iscariot, un dels seus deixebles, que estava a punt de trair-lo, va dir: 5  «¿No hauria sigut millor vendre este oli perfumat per 300 denaris* i donar els diners als pobres?». 6  Però no ho va dir perquè li importaren els pobres, sinó perquè era un lladre; com era ell qui tenia la caixa dels diners, solia robar el que es depositava en ella. 7  En això, Jesús va dir: «Deixeu-la estar, que complisca amb este costum de cara al dia del meu enterro. 8  Perquè als pobres els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre». 9  Mentrestant, una gran multitud de jueus es va enterar que Jesús estava allí i van anar a vore’l, però no només a ell, sinó també a Llàtzer, a qui havia ressuscitat.* 10  Aixina que els sacerdots principals es posaren a conspirar per a matar també a Llàtzer, 11  perquè, per causa d’ell, molts jueus anaven allí i posaven fe en Jesús. 12  Al sendemà, la gran multitud que havia acudit a Jerusalem per a la festa es va enterar que Jesús anava cap allí. 13  Aixina que agarraren rames de palmera, eixiren a trobar-lo i es posaren a cridar: «Per favor, salva’l! Beneït el que ve en el nom de Jehovà!* Beneït el Rei d’Israel!». 14  Jesús va trobar un burret i es va assentar damunt d’ell tal com està escrit: 15  «No tingues por, filla de Sió. Mira! Ve el teu rei i va assentat damunt d’un burret». 16  Al principi, els seus deixebles no van entendre estes coses. Però, quan Jesús va ser glorificat, recordaren que el que li havien fet era exactament el que estava escrit respecte a ell. 17  Ara bé, la multitud que estava amb Jesús quan li va dir a Llàtzer que isquera de la tomba* i el va ressuscitar* no deixava de donar testimoni del que havia passat. 18  Va ser també per això que la gent va eixir a trobar a Jesús, perquè havien sentit que havia fet eixe milacre.* 19  Aixina que els fariseus es deien els uns als altres: «Ja veieu que aixina no anem bé. Mireu com se’n va tot el món darrere d’ell!». 20  Entre la gent que havia anat a la festa per a adorar a Déu hi havia alguns grecs. 21  Estos s’acostaren a Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: «Senyor, volem vore a Jesús». 22  Felip va anar a dir-li-ho a Andreu, i els dos anaren a dir-li-ho a Jesús. 23  Però Jesús els va contestar: «Ha arribat l’hora per a que el Fill de l’Home siga glorificat. 24  De veres vos assegure que si un gra de blat no cau a terra i mor, es queda només en això, en un gra. Però si mor, dona molt de fruit. 25  Qui s’estima la seua vida* la perdrà,* però qui odia la seua vida en este món la conservarà per a vida eterna. 26  Si algú vol servir-me, que em seguisca; i on jo estiga, allí també estarà el meu servent. Si algú vol servir-me, el Pare l’honrarà. 27  Ara estic angoixat. I què podria dir? Pare, allibera’m d’este moment* tan difícil. Però he vingut precisament per a açò, per a que m’arribe este moment. 28  Pare, glorifica el teu nom». En això, una veu que venia del cel va dir: «L’he glorificat i el tornaré a glorificar». 29  La multitud que estava allí va sentir la veu, i alguns es posaren a dir que havia tronat, però altres van dir: «Li ha parlat un àngel». 30  Aixina que Jesús va dir: «Esta veu no s’ha sentit per mi, sinó per vosaltres. 31  Ara s’està jutjant el món, i el governant d’este món serà llançat fora. 32  Però jo, quan siga alçat de la terra,* atrauré cap a mi tota classe de persones». 33  En realitat, açò ho va dir per a indicar quina classe de mort estava a punt de patir. 34  Aleshores, la multitud li va respondre: «Sabem per la Llei que el Crist existirà per sempre. Com és que dius que el Fill de l’Home ha de ser alçat? Qui és eixe Fill de l’Home?». 35  Aixina que Jesús els va dir: «La llum estarà entre vosaltres un poc més de temps. Camineu mentres encara tingueu la llum per a que la foscor no s’apodere de vosaltres; qui camina en la foscor no sap cap a on va. 36  Mentres tingueu la llum, demostreu fe en la llum i aixina sereu fills de la llum». Després de dir això, Jesús se’n va anar d’allí i es va amagar d’ells. 37  A pesar d’haver fet tants milacres* davant d’ells, no posaven fe en ell, 38  per a que es compliren les paraules del profeta Isaïes quan va dir: «Jehovà,* qui ha posat fe en el nostre missatge?* I a qui li ha sigut revelat el poder* de Jehovà?».* 39  Respecte a la raó per la qual no podien creure, Isaïes també va dir: 40  «Els he cegat els ulls i els he endurit el cor per a que no vegen amb els ulls ni entenguen amb el cor ni tornen a mi* per a que els cure». 41  Isaïes va dir estes coses perquè va vore la seua glòria,* i va parlar d’ell. 42  Aixina i tot, van ser molts els que van posar fe en ell, inclús governants, però no ho reconeixien obertament per por als fariseus, per a no ser expulsats de la sinagoga. 43  I és que s’estimaven més l’aprovació* dels hòmens que l’aprovació de Déu. 44  Però Jesús va dir amb veu forta: «Qui posa fe en mi no només posa fe en mi, sinó també en aquell que m’ha enviat; 45  i qui em veu a mi veu també aquell que m’ha enviat. 46  He vingut al món com una llum per a que tot el que pose fe en mi no continue en la foscor. 47  Ara bé, si algú escolta les meues paraules però no les obeïx, jo no el jutge; perquè no he vingut a jutjar el món, sinó a salvar-lo. 48  Qui em rebutja i no accepta les meues paraules ja té qui el jutge; les paraules que he dit el jutjaran en l’últim dia. 49  Perquè no he parlat pel meu compte, sinó que el Pare, que m’ha enviat, és qui m’ha manat el que he de dir i el que he d’ensenyar. 50  I jo sé que el seu manament significa vida eterna. Per tant, tot el que dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha manat».

Notes

Lit. «alçat d’entre els morts».
O «reclinats a taula».
És a dir, una lliura romana, uns 327 g.
Consulta el glossari.
Lit. «alçat d’entre els morts».
Consulta el glossari.
O «tomba commemorativa».
Lit. «va alçar d’entre els morts».
Lit. «senyal».
Lit. «la destruirà».
O «ànima».
Lit. «d’esta hora».
És a dir, executat en un pal.
Lit. «senyals».
Consulta el glossari.
O «en el que ens han sentit dir».
Lit. «braç».
Consulta el glossari.
O «ni peguen mitja volta».
És a dir, la glòria que Jesús tenia al costat de Jehovà durant la seua existència prehumana.
Lit. «la glòria».