Lluc 17:1-37

  • No fer entropessar, el perdó i la fe (1-6)

  • «Som esclaus que no mereixem res» (7-10)

  • Jesús cura deu leprosos (11-19)

  • La vinguda del Regne de Déu (20-37)

    • «El Regne de Déu està enmig de vosaltres» (21)

    • «Enrecordeu-vos de la dona de Lot» (32)

17  Aleshores Jesús va dir als seus deixebles: «És inevitable que vinguen coses que facen entropessar. Però ai d’aquell que faça que vinguen! 2  Més li valdria que li penjaren al coll una pedra de molí i el llançaren al mar que no que fera entropessar un d’estos menuts. 3  Aneu amb compte amb vosaltres mateixos. Si el teu germà comet un pecat, reprén-lo,* i si es penedix, perdona’l. 4  Inclús si peca contra tu set voltes al dia, i set voltes torna per a dir-te “Em penedisc”, l’has de perdonar». 5  Ara bé, els apòstols li van dir al Senyor: «Dona’ns més fe». 6  I el Senyor va dir: «Si tinguéreu una fe del tamany d’un gra de mostassa, diríeu a esta morera: “Arranca’t de soca-rel i planta’t en el mar!”, i vos obeiria. 7  »Qui de vosaltres que tinga un esclau llaurant o pasturant el ramat li diria quan tornara del camp: “Vine en seguida i assenta’t a taula”? 8  No li dirà més bé: “Prepara’m alguna cosa per a sopar, posa’t el davantal i servix-me fins que acabe de menjar i beure, i després ja menjaràs i beuràs tu”? 9  Veritat que no li donarà les gràcies a l’esclau per haver fet el que li havia manat? 10  De la mateixa manera, vosaltres, quan hageu fet tot el que se vos ha manat, digueu: “Som esclaus que no mereixem res.* Només hem fet el que havíem de fer”». 11  Mentres Jesús anava de camí a Jerusalem, va passar entre Samària i Galilea. 12  A l’entrar en un poble, deu leprosos van eixir al seu encontre, però es van quedar drets a certa distància. 13  I li van dir cridant: «Jesús, Mestre, tin compassió* de nosaltres!». 14  Quan Jesús els va vore, els va dir: «Aneu als sacerdots per a que vos examinen». I mentres se n’anaven, van quedar nets.* 15  Un d’ells, al vore que s’havia curat, va tornar arrere donant glòria a Déu amb veu forta. 16  L’home, que a més era samarità, es va postrar als peus de Jesús amb el front tocant terra donant-li gràcies. 17  Aleshores Jesús li va dir: «No heu quedat nets els deu? On estan els altres nou? 18  No ha tornat ningú més per a donar glòria a Déu a part d’este home d’una altra nació?». 19  I li va dir: «Alça’t i ves-te’n; la teua fe t’ha curat». 20  Els fariseus li van preguntar quan vindria el Regne de Déu, i ell els va respondre: «El Regne de Déu no vindrà d’una manera que es puga observar clarament. 21  I la gent tampoc dirà: “Mireu, està ací!” o “Està allà!”. Perquè, fixeu-vos, el Regne de Déu està enmig de* vosaltres». 22  Llavors va dir als deixebles: «Arribarà el temps en què desitjareu vore un dels dies del Fill de l’Home, però no el voreu. 23  I la gent vos dirà: “Mireu, està allà!” o “Mireu, està ací!”. Però no eixiu ni correu darrere d’ells. 24  Perquè en el seu dia, el Fill de l’Home serà com un rellamp que travessa el cel d’una part a l’altra. 25  Però primer ha de passar per molts patiments i ser rebutjat per esta generació. 26  A més, tal com va passar en els dies de Noé, aixina passarà també en els dies del Fill de l’Home: 27  la gent menjava i bevia, els hòmens es casaven i les dones eren entregades en matrimoni, fins al dia en què Noé va entrar en l’arca i va vindre el Diluvi i els va destruir a tots. 28  També passarà com en els dies de Lot: la gent menjava, bevia, comprava, venia, plantava, construïa... 29  Però el dia en què Lot va eixir de Sodoma, va ploure foc i sofre del cel i els va destruir a tots. 30  Passarà lo mateix el dia en què el Fill de l’Home siga revelat. 31  »Eixe dia, qui estiga en el terrat però tinga les seues coses en casa, que no baixe a arreplegar-les. Igualment, qui estiga en el camp, que no torne arrere a agarrar el que s’ha deixat. 32  Enrecordeu-vos de la dona de Lot. 33  Qui intente salvar la vida, la perdrà; però qui la perda, la conservarà. 34  Vos dic que eixa nit hi haurà dos persones en el mateix llit, a una se l’emportaran i a l’altra l’abandonaran. 35  Hi haurà dos dones molent en el mateix molí, a una se l’emportaran i a l’altra l’abandonaran». 36  ——* 37  Ells li van preguntar: «A on, Senyor?». I ell els va respondre: «On estiga el cos, allí es reuniran les àguiles».

Notes

O «bonega’l», «marmola’l».
O «esclaus inútils».
Lit. «misericòrdia».
O «curats», «purificats».
O «entre».
Este versicle no apareix en alguns manuscrits antics i, pel que pareix, no forma part de les Escriptures inspirades.