Lluc 20:1-47
20 Un d’eixos dies, mentres ensenyava a la gent en el temple i anunciava les bones notícies, es presentaren els sacerdots principals i els escribes amb els ancians
2 i li preguntaren: «Dis-nos, amb quina autoritat fas estes coses? I qui t’ha donat eixa autoritat?».
3 Ell els va contestar: «Jo també vos faré una pregunta. Digueu-me,
4 d’on venia el baptisme de Joan? Del cel o dels hòmens?».
5 Aixina que van començar a raonar entre ells: «Si diem que venia del cel, ell dirà: “I per què no el vau creure?”.
6 Però si diem que venia dels hòmens, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era profeta».
7 I al final contestaren que no sabien d’on venia.
8 Aixina que Jesús els va dir: «En eixe cas, jo tampoc vos diré amb quina autoritat faig estes coses».
9 Aleshores, Jesús li va posar este exemple* a la gent: «Un home va plantar una vinya, la va llogar a uns llauradors i se’n va anar a l’estranger una bona temporada.
10 Al temps degut, va enviar un esclau als llauradors per a que li donaren la seua part de la verema. Però, després de pegar-li una palissa, els llauradors el van fer tornar amb les mans buides.
11 L’amo va enviar un altre esclau, però a este també li pegaren, l’humiliaren i el feren tornar amb les mans buides.
12 Encara va enviar un tercer esclau, i a este també el feriren i el tiraren fora.
13 Davant d’esta situació, l’amo de la vinya va dir: “I ara, què faré? Els enviaré el meu fill estimat. Probablement a ell el respectaran”.
14 Quan els llauradors el van vore, es posaren a dir-se entre ells: “Este és l’hereu. Matem-lo i aixina l’herència serà nostra”.
15 De manera que el tiraren fora de la vinya i el mataren. Per tant, què els farà l’amo de la vinya?
16 Tornarà, matarà estos llauradors i els donarà la vinya a uns altres».
Al sentir-ho, ells digueren: «Que això no passe mai!».
17 Però Jesús, mirant-los fixament, els va dir: «Aleshores, què significa açò que està escrit: “La pedra que els constructors van rebutjar ha arribat a ser la pedra angular principal”?*
18 Tot el que caiga sobre eixa pedra acabarà fet miquetes. I a qui li caiga la pedra damunt, quedarà esclafat».
19 Com els escribes i els sacerdots principals es van adonar que Jesús havia posat eixe exemple pensant en ells, van voler agarrar-lo en eixe mateix moment, però tenien por de la gent.
20 Aixina que, després d’observar-lo atentament, li enviaren uns hòmens que havien contractat en secret per a que, fent-se passar per justos, li feren dir alguna cosa que el posara en un compromís. D’esta manera, podrien entregar-lo al govern i a l’autoritat del governador.
21 Esta és la qüestió que li plantejaren: «Mestre, sabem que el que parles i ensenyes és exacte i que no mostres parcialitat, sinó que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat.
22 Dis-nos, ¿està permés* que paguem impostos al Cèsar, o no?».
23 Però ell, al notar que anaven amb males intencions, els va dir:
24 «Ensenyeu-me un denari.* De qui són esta cara i esta inscripció?». Ells respongueren: «Del Cèsar».
25 I ell els va dir: «Per tant, assegureu-vos de pagar-li al Cèsar el que és del Cèsar, però a Déu el que és de Déu».
26 Al final, no pogueren fer que diguera res comprometedor davant de la gent, i es van sorprendre tant de la seua resposta que es quedaren callats.
27 Ara bé, alguns saduceus, que no creuen en la resurrecció, van anar a preguntar-li:
28 «Mestre, Moisés ens va deixar escrit: “Si un home casat mor sense tindre fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda i donar-li descendència al difunt”.
29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, però va morir sense tindre fills.
30 El segon
31 i el tercer també es van casar amb la viuda, i aixina fins al sèptim. Tots van morir sense tindre fills.
32 Al final, la dona també va morir.
33 Per tant, en la resurrecció, quin d’ells serà el seu home? Perquè els set es van casar amb ella».
34 Jesús els va dir: «Els fills d’este sistema* es casen i són entregats en matrimoni,
35 però els que han sigut considerats dignes de guanyar el sistema que ve i la resurrecció d’entre els morts ni es casen ni són entregats en matrimoni.
36 De fet, ja no poden morir perquè són com els àngels, i són fills de Déu per ser fills de la resurrecció.
37 Però que els morts ressusciten,* ja ho va indicar Moisés en el relat de l’arbust espinós, quan va anomenar a Jehovà* “el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”.
38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell* tots ells estan vius».
39 Al sentir-ho, alguns escribes li van respondre: «Ben dit, Mestre».
40 I és que ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
41 Però ell els va preguntar: «Com és que diuen que el Crist és el fill de David?
42 Perquè va ser el mateix David qui va dir en el llibre dels Salms: “Jehovà* li va dir al meu Senyor: ‘Assenta’t a la meua dreta
43 fins que pose els teus enemics com a banqueta per als teus peus’”.
44 Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?».
45 Aleshores, mentres tot el poble l’estava escoltant, va dir als seus deixebles:
46 «Aneu amb compte amb els escribes, a qui els agrada passejar-se amb llargues túniques. Els encanta que la gent els salude en les places* i també ocupar els millors seients* en les sinagogues i els llocs més importants en els sopars.
47 A més, saquegen els béns* de les viudes i fan oracions molt llargues per a lluir-se. Estos rebran un juí més sever».
Notes
^ O «esta comparació», «esta paràbola».
^ Lit. «el cap de l’angle».
^ O «és correcte».
^ Lit. «són alçats».
^ O «des del seu punt de vista».
^ O «places de mercat».
^ O «els seients de davant».
^ Lit. «devoren les cases».