Lluc 24:1-53
24 El primer dia de la setmana,* anaren de bon matí a la tomba* amb les espècies que havien preparat.
2 Però van vore que algú havia fet rodar la pedra de la tomba*
3 i, a l’entrar, no van trobar el cos del Senyor Jesús.
4 Encara estaven desconcertades quan, de repent, van aparéixer al seu costat dos hòmens amb roba resplendent.
5 Les dones es van espantar i van acatxar el cap, aixina que els hòmens els digueren: «Per què busqueu entre els morts aquell que està viu?
6 No està ací, perquè ha ressuscitat.* Enrecordeu-vos del que vos va dir quan encara estava en Galilea:
7 que el Fill de l’Home seria entregat en mans de pecadors i que seria executat en el pal, però que al tercer dia ressuscitaria».*
8 En això, elles van recordar les paraules de Jesús,
9 se n’anaren de la tomba i els ho van contar tot als Onze i a tots els altres.
10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria la mare de Jaume. I les altres dones que estaven amb elles també els contaren estes coses als apòstols.
11 Però per a ells, el que deien no tenia trellat, i no les van creure.
12 Aixina i tot, Pere es va alçar i se’n va anar corrent a la tomba.* Però quan es va acatxar per a mirar dins, només va vore les teles de lli. Aixina que se’n va anar preguntant-se què havia passat.
13 Ara bé, eixe mateix dia, dos deixebles anaven de camí a un poble que es deia Emmaús, a uns 11 quilòmetres* de Jerusalem.
14 Estaven parlant entre ells de tot el que havia passat.
15 Mentres raonaven i comentaven estes coses, Jesús mateix se’ls va acostar i va començar a caminar amb ells,
16 però es va impedir que els seus ulls pogueren reconéixer-lo.
17 I ell els va preguntar: «De què aneu parlant mentres feu camí?». Ells, que feien cara trista, es van detindre.
18 I el que es deia Cleofàs li va respondre: «És que eres un foraster que viu a soles en Jerusalem i per això no t’has enterat* del que ha passat estos dies?».
19 Ell els va preguntar: «De què?». I ells li digueren: «Del que li ha passat a Jesús el Natzaré. Ell va demostrar davant de Déu i de la gent que era un profeta poderós, tant en fets com en paraules.
20 Els nostres sacerdots principals i governants el van entregar per a que el condemnaren a mort i el van clavar en el pal.
21 Però nosaltres esperàvem que fora ell el que alliberara Israel. A més, hui ja és el tercer dia des que va passar tot açò.
22 Per altra banda, el que ens van dir algunes dones d’entre nosaltres ens va deixar desconcertats, perquè anaren de bon matí a la tomba*
23 i no van trobar el seu cos. Aixina que vingueren dient que havien tingut una visió sobrenatural d’uns àngels que deien que Jesús estava viu.
24 Després, alguns dels que estaven amb nosaltres van anar a la tomba* i ho van trobar tot tal com les dones havien dit, però a Jesús no el van vore».
25 I ell els va dir: «Insensats! Mira que sou lents* per a creure tot el que han dit els profetes!
26 ¿No era necessari que el Crist patira estes coses per a entrar en la seua glòria?».
27 I començant per Moisés i tots els Profetes, els va explicar* el que es deia d’ell en totes les Escriptures.
28 Finalment, arribaren prop del poble on anaven, i ell va fer com si haguera d’anar més lluny.
29 Però ells li van insistir que es quedara i li deien: «Queda’t amb nosaltres, perquè ja és tard i prompte es farà de nit». De manera que va entrar en la casa i es va quedar amb ells.
30 Mentres sopava* amb ells, va agarrar el pa, el va beneir, el va partir i els el va donar.
31 En això, se’ls obriren els ulls per complet i el reconegueren, però ell va desaparéixer de la seua vista.
32 I es van dir l’un a l’altre: «Amb raó ens cremava el cor quan ens parlava pel camí i ens explicava clarament* les Escriptures!».
33 En eixe moment, s’alçaren i tornaren a Jerusalem. Allí trobaren els Onze i els que estaven reunits amb ells.
34 Estos digueren: «És de veres, el Senyor ha ressuscitat* i s’ha aparegut a Simó!».
35 Llavors els dos deixebles els van contar el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan va partir el pa.
36 Mentres parlaven d’açò, Jesús mateix es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau».
37 Però ells, espantats i plens de por, pensaven que estaven veient un esperit.
38 Per això els va dir: «Per què vos espanteu? Per què vos han sorgit dubtes en el cor?
39 Mireu-me les mans i els peus i voreu que soc jo. Toqueu-me i mireu, perquè un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc».
40 I mentres deia això, els va ensenyar les mans i els peus.
41 Però ells estaven tan contents* i sorpresos que no s’ho acabaven de creure, i ell els va preguntar: «Teniu alguna cosa per a menjar?».
42 Aixina que li van donar un tros de peix torrat.
43 Ell el va agarrar i se’l va menjar davant d’ells.
44 Després els va dir: «Era necessari que es complira tot el que està escrit sobre mi en la Llei de Moisés, en els Profetes i en els Salms, tal com vos vaig dir quan encara estava amb vosaltres».
45 Aleshores els va obrir la ment per complet per a que comprengueren el significat de les Escriptures
46 i els va dir: «Açò és el que està escrit: que el Crist patiria i al tercer dia ressuscitaria,*
47 i que, en el seu nom, es predicaria en totes les nacions —començant per Jerusalem— el missatge de penediment per al perdó dels pecats.
48 Vosaltres heu de ser testimonis d’estes coses.
49 Mireu, vos enviaré el que mon Pare vos va prometre. Però vosaltres quedeu-vos en la ciutat fins que sigueu revestits amb el poder que ve de dalt».
50 Llavors se’ls va endur fora de la ciutat fins a Betània. Allí va alçar les mans i els va beneir.
51 Mentres els beneïa, es va separar d’ells i va ser endut al cel.
52 Ells li feren homenatge* i tornaren a Jerusalem plens d’alegria.
53 I sempre estaven en el temple alabant a Déu.
Notes
^ Per als jueus, el primer dia de la setmana era el diumenge.
^ O «tomba commemorativa».
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «ha sigut alçat».
^ Lit. «s’alçaria».
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «60 estadis». Un estadi equivalia a 185 m.
^ O «És que eres l’únic visitant de Jerusalem que no s’ha enterat».
^ O «tomba commemorativa».
^ O «tomba commemorativa».
^ O «lents de cor».
^ O «interpretar».
^ O «estava reclinat a taula».
^ Lit. «ens obria del tot».
^ Lit. «ha sigut alçat».
^ O «tan plens de goig».
^ Lit. «s’alçaria d’entre els morts».
^ O «s’inclinaren davant d’ell».
