CAPÍTOL 35

Com puc fer-me amic de Déu?

Gabriel va comprovar lo valuosa que és l’amistat amb Déu al vore’s davant d’una situació molt difícil. «Quan tenia 12 anys —conta ell—, mon pare ens va abandonar. Recorde que una nit, en el meu quarto, vaig estar suplicant-li a Jehovà que el fera tornar.»

Desconsolat, Gabriel es va posar a llegir la Bíblia. Va trobar un versicle que li va arribar al cor. El versicle diu de Jehovà: «A tu s’abandona l’indefens, tu ets l’ajuda dels orfes» (Salm 10:14). Gabriel afig: «Al llegir-lo, vaig sentir que Jehovà estava oferint-me la seua ajuda i recordant-me que ell era el meu Pare. Hi pot haver millor pare que ell?».

TANT si les teues circumstàncies són com les de Gabriel com si no, una cosa està clara: Jehovà vol ser el teu amic. Mira el que diu la Bíblia: «Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres» (Jaume 4:8). Pensa en el que això implica. Encara que no puguem vore’l i que siguem inferiors a ell, Jehovà ens convida a ser els seus amics!

Ara bé, l’amistat amb Déu no s’aconseguix sense més ni més. Cal cultivar-la. Posem un exemple. Alguna volta has tingut una planta? Si vols que cresca i es mantinga en bones condicions, què has de fer? Coŀlocar-la en un lloc adequat i regar-la cada cert temps. No la pots deixar abandonada. Lo mateix passa amb la teua amistat amb Déu. Què has de fer per a que cresca?

L’estudi és essencial

Com saps, per a que dos amics es duguen bé, han de parlar i escoltar-se l’un a l’altre. I això també és cert en el cas de Déu i qualsevol persona que busque la seua amistat. Com podem escoltar a Jehovà? Llegint i estudiant la seua Paraula, la Bíblia (Salm 1:2, 3).

És de veres, pot ser que això d’estudiar no sone molt divertit. Probablement t’agraden més altres coses, com la televisió, els videojocs i eixir amb els amics. Però si vols ser amic de Déu, no n’hi ha una altra: és necessari que escoltes el que et diu en la seua Paraula.

Però no et preocupes, estudiar la Bíblia no té per què ser avorrit. De fet, pots aprendre a disfrutar de l’estudi, fins i tot si creus que els llibres no són lo teu. Clar, lo primer és traure el temps. D’a on? Pots fer com una xica anomenada Lais. «Tinc el meu horari —explica—. Quan m’alce, llig un capítol sencer de la Bíblia.» María, de 15 anys, seguix un programa diferent. Ella diu: «Totes les nits llig un poquet abans d’anar-me’n al llit».

Per a començar el teu programa d’estudi, pega-li una miradeta al  quadro de la pàgina 292. Després, apunta en quin moment del dia pots dedicar mitja horeta a estudiar la Paraula de Déu.

․․․․․

Establir un horari és només el començament. Quan comences a estudiar la Bíblia, voràs que no sempre és fàcil de llegir. Pot ser que et passe com a Jezreel, un xic d’11 anys que reconeix: «Algunes parts se’m fan una miqueta pesades». Però no et rendisques. Recorda que quan estudies la Bíblia estàs escoltant el teu millor amic, Jehovà. Ja voràs com acaba agradant-te. Quant més interés li poses, més disfrutaràs i més profit li trauràs.

L’oració és vital

L’oració és el mitjà que Déu ens ha donat per a parlar amb ell. És un regal meravellós. Pensa-ho: pots posar-te en contacte amb ell a qualsevol hora del dia o de la nit. Jehovà sempre està disponible. I a més, vol escoltar-te. Per això, la Bíblia t’aconsella que «en tota ocasió» presentes a Déu les teues peticions pregant i suplicant, sense oblidar-te de donar-li les gràcies (Filipencs 4:6).

Això vol dir que pots explicar-li a Déu moltes coses, com els teus problemes i les teues inquietuds. Però també és bo que li dones les gràcies. Després de tot, ¿no agraixes als teus amics el que fan per tu? Doncs ningun amic ha fet més per tu que Jehovà (Salm 106:1).

Escriu vàries coses per les quals estàs agraït a Jehovà.

․․․․․

Segur que a voltes sents que ja no pots més amb el pes de la por o les preocupacions. Què pots fer? «Deixa en mans del Senyor el teu destí: ell et mantindrà. No permetrà mai de la vida que el just sucumbisca.» (Salm 55:23 [v. 22 TNM])

Anota a continuació alguna inquietud que t’agradaria incloure en les teues oracions.

․․․․․

Aprendre de les pròpies experiències

Hi ha una altra faceta de l’amistat amb Déu que no has de passar per alt. David va escriure una cançó que deia: «Tasteu i veureu com és, de bo, el Senyor» (Salm 34:9 [v. 8 TNM]). Quan la va compondre, acabava de passar per una experiència aterridora. Havia estat a punt de morir assassinat pel rei Saül. A més a més, s’havia vist obligat a amagar-se entre els seus enemics, els filisteus, qui no van tardar en reconéixer-lo. Pareixia que no anava a eixir viu d’allí. Però ho va aconseguir. Saps com? Amb un hàbil truc: fingint que estava boig (1 Samuel 21:10-15).

Però David no pensava que s’havia salvat per ser molt sabut. Al principi del salm mencionat abans, va reconéixer que tot el mèrit era de Déu: «He buscat el Senyor i ell m’ha respost, m’ha alliberat de l’angoixa que tenia» (Salm 34:5 [v. 4 TNM]). Va ser per experiència pròpia que David va poder dir: «Tasteu i veureu com és, de bo, el Senyor».

Pensa en alguna situació en què vas notar que Jehovà t’estava cuidant i escriu el que va passar. No cal que siga res de l’altre món; pot ser una d’eixes coses bones que a vegades donem per fetes.

․․․․․

Cada un de nosaltres ha de cultivar la seua pròpia amistat amb Déu, i això és cert encara que tinguem la benedicció d’haver aprés la veritat de la Bíblia pels nostres pares. Estàs cultivant tu eixa amistat? Si encara no ho has fet, este capítol t’ajudarà a fer els primers passos. Jehovà recompensarà els teus esforços. La Bíblia ens assegura: «Demaneu, i Déu vos donarà; busqueu, i trobareu» (Mateu 7:7).

TROBARÀS MÉS INFORMACIÓ EN ELS CAPÍTOLS 38 I 39 DEL PRIMER VOLUM

EN EL CAPÍTOL SEGÜENT

Et costa parlar de Déu amb la gent? Com pots defendre millor les teues creences?

TEXT CLAU

«Feliços els qui reconeixen les seues necessitats espirituals.» (Mateu 5:3 TNM)

SUGGERÈNCIA

Si tots els dies lliges quatre pàgines de la Bíblia, l’acabaràs en un any.

HO SABIES...?

El fet que estigues llegint este llibre i obeint els consells de la Bíblia indica que Jehovà es preocupa personalment per tu (Joan 6:44).

MANS A L’OBRA!

Açò és el que faré per a traure-li més partit a l’estudi de la Bíblia:

Açò és el que faré per a assegurar-me d’orar més a sovint:

Què vull preguntar-li a mon pare o a ma mare sobre este tema?

I TU, QUÈ PENSES?

● Què pots fer per a que el teu estudi de la Bíblia siga més entretingut?

● Per què li interessen a Jehovà les oracions de sers humans imperfectes?

● Com pots millorar les teues oracions?

[Comentari]

«Quan era xicoteta, quasi totes les meues oracions eren iguals. Ara procure parlar de les coses bones i roïnes que em passen diàriament. Com cada dia és diferent, ja no repetisc sempre lo mateix.» (Eva)

[Quadro/​Iŀlustració]

Explora la teua Bíblia

  1. Tria un relat bíblic que et cride l’atenció. Per a entendre’l millor, demana-li a Jehovà que et done saviesa.

2. Llig amb deteniment. No córregues. Usa la teua imaginació i posa els cinc sentits en la lectura: per exemple, procura vore el que ocorre, sentir les veus dels personatges, olorar els aromes, assaborir el menjar... D’esta manera, el relat cobrarà vida dins del teu cap.

3. Fes-te preguntes. Quan acabes un relat, pregunta’t:

● Per què l’haurà inclòs Jehovà en la seua Paraula?

● Quins personatges són un bon exemple per a mi, i quins no?

● Quines lliçons puc extraure per al dia a dia?

● Què m’ensenya sobre Jehovà i sobre la seua manera d’actuar?

4. Fes una breu oració. Explica-li a Jehovà què has aprés en el teu estudi i com penses posar-ho en pràctica. Ah, i en recorda’t de donar-li les gràcies per la seua Paraula, la Santa Bíblia.

[Iŀlustració]

«La teua paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’iŀlumina el camí.» (Salm 119:105)

[Quadro/​Iŀlustració]

Lo primer és lo primer

Eres dels que mai troben temps per a orar i per a estudiar la Bíblia? Moltes vegades, el secret està en tindre clar què va primer.

Fes este experiment: Busca un poal, i coŀloca dins diferents pedres grans. Després aboca arena fins a dalt. Què tenim? Fàcil: un poal ple de pedres i també d’arena.

Ara trau l’arena i les pedres, i repetix l’operació, però a l’inrevés. Què ocorre? No caben les pedres, veritat? Això és perquè esta vegada has ficat primer l’arena.

Quina és la lliçó? Si el que poses primer en la teua vida són les coses xicotetes —com les diversions—, no tindràs espai per a les grans, és a dir, els assumpts espirituals. Amb raó la Bíblia demana als cristians: «Sapieu discernir allò que més convé» (Filipencs 1:10). Si fas cas d’este consell, voràs que tens temps per a les coses espirituals i també per a divertir-te. Recorda: la clau està en posar primer les coses grans.

[Iŀlustració]

L’amistat amb Déu és com una planta: cal cuidar-la per a que cresca