1. En quin sentit hem de ser els cristians com un arbre? (Mira també la iŀlustració.)

 «EL VENT no pot trencar un arbre que és capaç de doblegar-se». Este proverbi ressalta una important qualitat que permet a alguns arbres créixer bé: la flexibilitat. Per a créixer espiritualment, els cristians també hem de ser flexibles, és a dir, hem d’estar dispostos a cedir. Com podem fer-ho? Adaptant-nos quan les nostres circumstàncies canvien i respectant els punts de vista i decisions dels altres.

 2. Quines qualitats ens ajudaran a adaptar-nos als canvis, i què analitzarem en este article?

² Com a servents de Jehovà, volem ser raonables, humils i compassius. En este article, analitzarem com estes qualitats ajudaren alguns cristians a seguir avant a pesar dels canvis en les seues circumstàncies. També vorem com eixes qualitats poden ajudar-nos a nosaltres. Però primer aprenguem de Jehovà i Jesús, que ens donen l’exemple perfecte de com ser raonables.

 3. Com sabem que Jehovà és raonable?

³ A Jehovà se l’anomena «la Roca» perquè és ferm i inamovible, però també és raonable (Dt 32:4). De fet, ha anat adaptant-se als canvis que es produïxen en este món per a assegurar-se que el seu propòsit es complisca. Com ha creat els humans a la seua imatge, tots tenim la capacitat d’adaptar-nos als canvis. A més, Jehovà ens ha donat principis clars que ens ajuden a prendre bones decisions sense importar quins reptes puguem afrontar. El mateix  exemple de Jehovà i els principis bíblics que ell ens ha donat evidencien que, encara que és «la Roca», també és raonable.

 4. Posa un exemple que mostre lo raonable que és Jehovà (Levític 5:7, 11).

⁴ Els camins de Jehovà són perfectes i raonables. No és estricte quan tracta amb els humans. Vegem, per exemple, com va mostrar que era raonable amb els israelites. Ell no exigia que tots feren el mateix sacrifici. En alguns casos, la Llei mencionava diferents ofrenes que eren acceptables segons els recursos de cada persona (llig Levític 5:7, 11 TNM).

 5. Posa un exemple que mostre lo compassiu i humil que és Jehovà.

⁵ La humiltat i compassió de Jehovà el mouen a ser raonable. Per exemple, la humiltat de Jehovà es va fer evident quan estava a punt de destruir la gent malvada de Sodoma. A través dels seus àngels, Jehovà li va dir al just Lot que fugira a la regió muntanyosa, però a este servent de Déu li feia por anar allí. Per això, li va suplicar que li permetera a ell i a la seua família refugiar-se en Sóar, una xicoteta ciutat que també anava a ser destruïda. Però Jehovà, en comptes d’insistir en fer que Lot seguira les instruccions al peu de la lletra, li va concedir la seua petició encara que això significava no destruir aquella ciutat (Gn 19:18-22). Segles després, Jehovà es va compadir dels habitants de Nínive. Va enviar el profeta Jonàs a anunciar la imminent destrucció de la ciutat i dels seus malvats habitants. Però quan els ninivites es penediren del seu mal comportament, Jehovà va sentir llàstima per ells i no va destruir la ciutat (Jo 3:1, 10; 4:10, 11).

 6. Menciona algunes de les ocasions en les quals Jesús va demostrar ser tan raonable com son Pare.

⁶ Quan va estar en la terra, Jesús va ser igual de raonable que Jehovà. Havia sigut enviat a predicar a «les ovelles perdudes d’Israel», però va ser molt raonable a l’hora de dur a terme esta assignació. En una ocasió, una dona no israelita li va suplicar que curara la seua filla que estava «endimoniada» i patia molt. Jesús es va compadir d’esta dona i va fer el que li havia demanat, curar la seua filla (Mt 15:21-28). Vegem un altre exemple. A principis del seu ministeri, Jesús va dir: «Al qui em negue [...], també jo el negaré» (Mt 10:33). Però, ¿va negar a Pere després que ell el negara tres voltes? No, més bé, va tindre en compte la fe i el penediment de Pere. Després de ser ressuscitat, Jesús se li va aparéixer a Pere i li va confirmar que l’havia perdonat i que encara l’estimava (Lc 24:33, 34).

 7. En harmonia amb Filipencs 4:5, quina reputació volem tindre?

⁷ Hem vist que tant Jehovà com Jesús  són raonables. Què podem dir de nosaltres? Jehovà també espera que ho siguem (llig Filipencs 4:5 TNM). Podries preguntar-te: «Tinc la reputació de ser una persona raonable, flexible i tolerant? O la gent em veu com una persona rígida, estricta o cabuda? Insistisc en que les coses es facen com jo crec que han de fer-se? O escolte els altres i cedisc sempre que és possible?». Quant més raonables siguem, més estarem imitant a Jehovà i Jesús. Analitzem dos aspectes que requerixen que siguem raonables: quan les nostres circumstàncies personals canvien i quan els punts de vista i decisions dels altres són diferents dels nostres.

 8. Què pot ajudar-nos a ser raonables quan canvien les circumstàncies? (Consulta també la nota.)

⁸ Ser raonables implica ser flexibles quan les nostres circumstàncies canvien. Pot ser que de la nit al matí afrontem un problema greu de salut o una crisi econòmica o política. Estos canvis inesperats poden causar-nos problemes que mai ens haguérem imaginat i complicar-nos la vida (Ecle 9:11; 1Co 7:31). Inclús un canvi en la nostra assignació teocràtica ens pot posar a prova. Siga quin siga el repte, podem adaptar-nos a les noves circumstàncies si seguim els següents quatre passos: 1) acceptar la realitat, 2) mirar al futur, 3) centrar-se en lo positiu i 4) fer coses pels altres. b Vegem alguns exemples de la vida real que iŀlustren com seguir estos passos pot ajudar-nos.

 9. Com va afrontar un matrimoni els problemes inesperats?

⁹ Accepta la realitat. Emanuele i Francesca foren assignats com a missioners en l’estranger. Quan va començar la pandèmia de la COVID-19 i hagueren de confinar-se, feia poc que estaven en el país, no sabien l’idioma ni coneixien bé els germans de la congregació. Llavors, la mare de Francesca va morir inesperadament. Francesca desitjava estar amb la seua família, però la pandèmia li ho impedia. Què la va ajudar a fer front a totes estes dificultats? En primer lloc, Emanuele i Francesca, com a matrimoni, li demanaren saviesa a Jehovà per a afrontar els problemes de cada dia i no deixar que l’ansietat els superara. A través de l’organització, Jehovà va contestar les seues oracions en el moment oportú. Per exemple, els va animar molt el que va dir un germà en un vídeo: «Com més ràpid ens adaptem a les noves circumstàncies, més ràpid recuperem l’alegria i les ganes d’aprofitar la nova situació». c En segon lloc, decidiren millorar la seua predicació per telèfon i inclús començaren un curs bíblic. I, en tercer lloc, estaven molt agraïts per l’amor i l’ànim que reberen dels germans de la congregació local. Una mostra d’açò és el que feia una germana molt atenta, qui els enviava un missatget amb un versicle bíblic tots els dies durant un any. De la mateixa manera, si acceptem les noves circumstàncies, estarem feliços del que podem fer.

10. Com es va adaptar una germana a un gran canvi en la seua vida?

 ¹⁰ Mira al futur i centra’t en lo positiu. Cristina, una germana romanesa que viu en el Japó, es va quedar molt despagada quan es va dissoldre la congregació anglesa a la qual assitia. Però en comptes d’enyorar el passat, va decidir esforçar-se al màxim en la congregació local i predicar activament en japonés. Així que li va demanar a una antiga companya de faena que l’ajudara a millorar el seu japonés, i esta dona va estar d’acord en gastar la Bíblia i el fullet Disfruta de la vida per sempre! per a ensenyar-li l’idioma. El resultat va ser que no només Cristina va aprendre a parlar millor el japonés, sinó que també la dona va començar a mostrar interés en la veritat. Per tant, si mirem al futur i som positius, els canvis inesperats ens poden portar benediccions inesperades.

11. Com va afrontar un matrimoni un revés econòmic?

¹¹ Fer coses pels altres. Un matrimoni que viu en un país on la nostra obra està prohibida es va quedar sense ingressos quan l’economia va coŀlapsar. Què feren? Primer, prengueren mesures per a simplificar la seua vida. Després, en comptes de centrar-se en els seus problemes, decidiren centrar-se en ajudar els altres dedicant tot el temps possible a la predicació (Fets 20:35). El marit va comentar: «Com estàvem tan ocupats en el ministeri, teníem poc de temps per a pensar en coses negatives i més temps per a dedicar-li’l a Jehovà». Per tant, quan les nostres circumstàncies canvien, hem de recordar que és molt important continuar ajudant els altres, especialment en la predicació.

12. Com ens ajuda l’exemple de Pau a ser flexibles en la predicació?

¹² Hem de ser flexibles en la predicació, ja que trobem gent que té creences, actituds i cultures molt diferents. L’apòstol Pau va ser nomenat «apòstol a les nacions» i, per a complir amb eixa comissió, va predicar a jueus, grecs, inteŀlectuals, gent del camp, dignataris i reis (Rm 11:13 TNM). Per a arribar al cor d’una audiència tan diversa, va tindre en compte la cultura, els orígens i les creences de la gent que l’escoltava. Pau es va adaptar per a que el missatge de Déu els resultara atraient (1Co 9:19-23). L’exemple de Pau ens ensenya que podem ser més efectius en la predicació si estem ben preparats i ens adaptem a les necessitats de la gent del territori.

13. Quin perill, descrit en 1 Corintis 8:9, podem evitar si respectem el punt de vista dels altres?

¹³ Ser raonables també ens ajudarà a respectar el punt de vista dels altres. Per exemple, a algunes germanes els agrada maquillar-se, mentres que a altres no. Alguns cristians disfruten de beure alcohol en moderació, mentres que altres decidixen no beure’n gens. Tots els cristians desitgen tindre bona salut, però no tots trien el mateix tractament mèdic. Si pensem que les nostres opcions són les millors i intentem promoure-les en la congregació, podríem fer entropessar els altres i causar divisions. I no voldríem fer això, veritat? (Llig 1 Corintis 8:9 TNM; 10:23, 24.) Vegem dos exemples que iŀlustren com aplicar els principis bíblics pot ajudar-nos a ser equilibrats i a mantindre la pau.

14. Quins principis bíblics hauríem de tindre presents a l’hora de vestir-nos i arreglar-nos?

 ¹⁴ La manera de vestir-nos i arreglar-nos. En comptes de donar-nos una llista estricta de com ens hem de vestir, Jehovà ens ha donat principis que hem de seguir. La nostra manera de vestir-nos ha d’honrar a Déu i demostrar que som persones raonables, modestes i que tenim bon juí (1Tm 2:9, 10; 1Pe 3:3). Per eixe motiu, no hauríem de cridar l’atenció indegudament per la manera com vestim. En la Bíblia, també trobem principis que poden ajudar els ancians a no posar normes sobre la forma de vestir-nos i pentinar-nos. Per exemple, els ancians d’una congregació volien ajudar alguns jóvens que portaven el monyo curt i rebolicat perquè estava de moda. Què podrien fer els ancians per ajudar-los sense imposar cap norma? El superintendent de circuit els va aconsellar que els digueren: «Si estàs en la plataforma i l’auditori presta més atenció a la teua aparença que al que estàs dient, és que hi ha un problema amb la teua manera de vestir-te i arreglar-te». Esta explicació tan senzilla va solucionar el problema sense necessitat de posar cap regla. d

15. Quines lleis i principis bíblics ens ajuden a l’hora de triar un tractament mèdic? (Romans 14:5)

¹⁵ Temes de salut. Cada cristià ha de decidir com cuidar de la seua salut (Ga 6:5). A l’hora de triar un tractament mèdic, els cristians hem d’obeir les lleis bíbliques d’abstindre’ns de sang i d’espiritisme (Fets 15:20; Ga 5:19, 20). Però llevat d’açò, qualsevol altre tractament és assumpt personal. Alguns preferixen la medicina  convencional, mentres que altres preferixen la medicina alternativa. Sense importar lo convençuts que estiguem sobre un tractament, hem de respectar el dret que tenen els nostres germans i germanes de prendre les seues pròpies decisions respecte a la salut. Així que farem bé de recordar els següents quatre punts: 1) només el Regne de Déu ens curarà per complet i per sempre (Is 33:24); 2) cada cristià ha d’estar «completament convençut» del que és millor per a ell (llig Romans 14:5 TNM); 3) no jutgem els altres ni els fem entropessar (Rm 14:13), i 4) els cristians mostrem amor i comprenem que la unitat de la congregació és més important que les nostres opinions personals (Rm 14:15, 19, 20). Si no oblidem estos punts, mantindrem una bona relació amb els nostres germans i germanes, i contribuirem a la pau de la congregació.

16. Com pot un ancià ser raonable al tractar un assumpt amb els seus companys ancians? (Mira també les iŀlustracions.)

¹⁶ Els ancians han de donar un bon exemple sent raonables (1Tm 3:2, 3). Per exemple, un ancià no hauria d’esperar que les seues opinions sempre s’acceptaren simplement perquè és més major que els altres ancians. Sap que l’esperit de Jehovà pot moure qualsevol membre de la junta a dir alguna cosa que contribuïsca a fer que es prenga una bona decisió. I si no hi ha cap principi bíblic en contra, els ancians raonables donaran de bona gana el seu suport a la decisió de la majoria encara que ells vegen les coses d’una altra manera.

17. Com ens beneficia ser raonables?

¹⁷ Quan els cristians som raonables, rebem moltes benediccions, ens portem millor amb els nostres germans i germanes, i la congregació disfruta de pau. És meravellós vore que, encara que tots som diferents, podem adorar a Jehovà com una família unida. I per damunt de tot, ens alegra saber que estem imitant el nostre raonable Déu, Jehovà.