Vaig nàixer en Paddington, un barri molt poblat de Londres (Anglaterra). Vivia amb ma mare i les meues tres germanes majors. Mon pare apareixia i desapareixia de les nostres vides perquè tenia problemes amb l’alcohol.

De menuda, ma mare em va ensenyar a orar cada nit. Tenia una Bíblia xicoteta que només contenia els Salms, i m’inventava melodies per a cantar-los. Un dia estava llegint un llibre que tenia per casa i em va quedar molt gravada una frase que deia: «Algun dia no hi haurà un demà». Aquella nit no vaig poder dormir reflexionant en el futur. Vaig pensar: «La vida no pot ser només açò. Per què estic ací?». Jo no volia morir-me!

Vaig començar a sentir curiositat per l’ocultisme. Intentava parlar amb els morts i anava als cementeris amb els meus companys de classe. També ens ajuntàvem per a vore peŀlícules de por. Tot allò ens terroritzava, però alhora ens pareixia molt emocionant.

Amb només 10 anys ja anava per mal camí. Vaig començar a fumar tabac, i en seguida em vaig fer addicta. El següent pas va ser fumar marihuana. Als 11 anys vaig experimentar amb l’alcohol. No m’agradava el gust que feia, però sí la sensació d’anar borratxa. A més, m’encantaven la música i el ball. Per això, eixia de festa i anava a discoteques sempre que podia. M’escapava per la nit sense que em veieren i de matinada entrava d’amagat. Com al sendemà estava cansada, feia fugina en l’escola. I quan anava, bevia alcohol entre classe i classe.

El meu últim any d’escola vaig traure molt males notes. Llavors, ma mare es va enterar de tot el que havia estat fent, es va sentir molt decepcionada i s’enfadà molt. Vam discutir i me’n vaig anar de casa. Durant un temps vaig viure amb Tony, el meu nóvio, que era rastafarià. Ell cometia delictes menors, traficava amb drogues i tenia fama de ser extremadament violent. Al poc, em vaig quedar embarassada i amb només16 anys vaig donar a llum el nostre fill.

El meu primer contacte amb els testimonis de Jehovà va ser en un centre d’acollida per a mares solteres i els seus bebés, on els servicis socials em van concedir una habitació. Allà, dos dones que eren Testimonis visitaven algunes mares, i un dia vaig decidir unir-me a les seues conversacions. Al principi intentava demostrar que estaven equivocades, però elles contestaven tranquiŀlament totes les meues preguntes amb la Bíblia d’una manera molt senzilla. La seua amabilitat i la manera com em van tractar em van arribar al cor. Per això, vaig acceptar estudiar la Bíblia amb elles.

Prompte vaig aprendre una cosa en la Bíblia que em va canviar la vida. Des de xicoteta havia tingut por a la mort, però ara havia descobert que Jesús prometia una resurrecció (Joan 5:28, 29). També vaig entendre que Déu es preocupava per mi (1 Pere 5:7). I em van impactar les paraules de Jeremies 29:11, que diuen: «Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo vos donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor». En seguida vaig fer meua l’esperança de viure per sempre en un paradís en la terra (Salm 37:29).

Els testimonis de Jehovà van ser molt afectuosos amb mi. El primer dia que vaig assistir a una reunió em vaig sentir molt còmoda perquè hi havia molt bon ambient i tots eren molt amables (Joan 13:34, 35). A pesar de la vida que portava, em van rebre amb els braços oberts, em van ajudar i em van dedicar temps i atenció. Em vaig sentir part d’una gran família. Quina diferència amb la meua església!

A mesura que estudiava la Bíblia, comprenia que havia de fer canvis en la meua vida per a poder complir amb les normes morals de Déu. No em va resultar gens fàcil deixar de fumar. També veia que, quan escoltava cert tipo de música, m’entraven ganes de fumar marihuana, aixina que vaig deixar d’escoltar-la. Vaig deixar d’anar a les discoteques i a les festes que tant m’havien agradat perquè em sentia temptada a beure i no volia emborratxar-me. Per últim, vaig buscar nous amics que em feren anar per bon camí (Proverbis 13:20).

Mentrestant, Tony també havia estat estudiant amb els Testimonis. Quan va vore que la Bíblia contestava les seues preguntes, es va convéncer que el que estava aprenent era la veritat i va fer grans canvis en la seua vida. Com els seus amics eren violents, va buscar altres companyies, i també va deixar de delinquir i de fumar marihuana. Llavors, els dos vam vore que per a agradar a Jehovà havíem de fer un altre canvi: deixar la nostra vida immoral i donar al nostre fill un ambient estable on créixer. Aixina que ens vam casar en 1982.

Recorde que vaig buscar en les revistes La Talaia i Desperteu-vos! * les experiències d’altres persones que havien aconseguit fer els canvis que jo volia fer. Llegir-les em va animar molt i em va donar forces per a no rendir-me. Sempre li demanava a Jehovà que no em donara per perduda. I aixina va ser, Tony i jo ens vam batejar en juliol de 1982.

L’amistat amb Jehovà m’ha salvat la vida. Tony i jo hem vist com Déu ens ha ajudat en els moments més difícils. Hem aprés a confiar en ell quan ho hem passat malament i sempre ha cuidat de la nostra família (Salm 55:23 [v. 22 NM]).

Per a mi, ha sigut un privilegi ajudar el meu fill i la meua filla a ser amics de Jehovà. I ara sent la mateixa alegria quan veig que els meus nets també van coneixent a Déu cada volta més.

Ja no em desvetle per les nits pensant en el futur o en la mort. Tony i jo estem molt ocupats visitant cada setmana una congregació diferent dels testimonis de Jehovà per a animar els germans. Coŀlaborem amb ells en ajudar els altres a posar fe en Jesús i aixina aconseguir vida eterna.