«Faig el que puc»
Irma, qui viu en Alemanya, té quasi 90 anys. Després de patir dos accidents greus i diverses operacions, ja no pot predicar de casa en casa com feia abans. Ara parla als altres de la seua fe escrivint cartes a familiars i coneguts. Les cartes d’Irma per a donar ànims o condolences són tan ben rebudes que sovint la gent li toca per telèfon per a preguntar-li quan rebran la pròxima. També rep moltes cartes d’agraïment demanant-li que els torne a escriure. Irma diu: «Tot açò em fa feliç i em manté activa espiritualment».
Irma també envia cartes a les residències d’ancians. Ella ens conta: «Una senyora major em va tocar per telèfon i em va dir que la meua carta l’havia consolat molt després de la mort del seu marit. Guarda la carta en la seua Bíblia i sovint la llig per les nits. Una altra senyora, a qui recentment se li va morir l’home, va dir que la meua carta l’havia ajudat més que el sermó del capellà. Tenia moltes preguntes i em va demanar si podria vindre a visitar-me».
Una coneguda d’Irma que no era Testimoni i que s’havia mudat a un lloc prou distant li va demanar que li escriguera. Irma conta: «Esta senyora guardava totes les cartes que li escrivia. Quan va morir, la seua filla em va tocar per telèfon i em va dir que havia llegit totes les cartes que li havia enviat a sa mare. Em va preguntar si seria tan amable d’escriure-li cartes amb pensaments bíblics a ella també».
Irma disfruta molt de la seua predicació. Diu: «Li demane a Jehovà que continue donant-me forces per a servir-lo. Encara que ja no puc anar de casa en casa, faig el que puc».