Els Testimonis de Jehovà no ens unim a cap exèrcit per les següents raons:

1.   Obeïm Déu. La Bíblia diu que els servents de Déu “forjaran relles de les seues espases” i que no “s’entrenaran mai més a fer la guerra” (Isaïes 2:4).

2.   Obeïm Jesús. Jesús va dir a l’apòstol Pere: “Torna l’espasa a la baina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran” (Mateu 26:52). Amb estes paraules, Jesús va deixar ben clar que els seus seguidors no agarrarien les armes.

    Jesucrist també va dir que els seus deixebles “no són del món”. Per això, ens hem de mantindre estrictament neutrals en assumptes polítics (Joan 17:16). Tampoc protestem en contra de les accions militars ni intentem impedir que altres persones vagen a l’exèrcit.

3.   Estimem els altres. Jesús va dir als seus deixebles: “Estimeu[-vos] els uns als altres” (Joan 13:34, 35). Formem part d’una germandat internacional i no lluitem els uns contra els altres (1 Joan 3:10-12).

4.   Els primers cristians no ho feien. L’Encyclopedia of Religion and War diu: “Els primers seguidors de Jesús es negaven a fer la guerra i el servici militar”, ja que reconeixien que això era “incompatible amb l’ètica de l’amor que Jesús va dir i amb el manament d’estimar els seus propis enemics”. L’historiador britànic Edward Gibbon afirma en la seua obra Historia de la decadencia y caída del Imperio romano: “Era impossible que els cristians foren soldats [...] sense renunciar a un deure més sagrat”.

 Els Testimonis de Jehovà som individus productius de la societat i no un perill per a la seguretat del país on vivim. És més, respectem l’autoritat dels governs, ja que aixina obeïm estos manaments bíblics:

•   “Que tots se sotmeten a les autoritats que tenen el poder” (Romans 13:1).

•   “Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu” (Mateu 22:21).

 Per esta raó, obeïm les lleis, paguem impostos i cooperem amb els esforços que fan els governs per al benestar de la gent.