Graduació de la classe 138 de l’Escola Bíblica de Galaad
El 14 de març del 2015, la classe 138 de l’Escola Bíblica de Galaad es va graduar al centre educatiu dels Testimonis de Jehovà a Patterson (Nova York). El programa també es va retransmetre per vídeo. Així que el total de persones que van disfrutar del programa va ser d’unes 14.000. Este va començar amb un preludi musical dels quatre càntics nous, que tots cantarien més tard. a
Geoffrey Jackson, un membre de la Junta Directiva dels Testimonis de Jehovà, va ser el president del programa. En les seues paraules d’obertura, va animar els estudiants a no quedar-se amb el que havien aprés, sinó a utilitzar l’entrenament que havien rebut per a ajudar els altres (2 Timoteu 2:2).
El germà Jackson va analitzar l’exemple de Moisés. Per un temps, la tenda de Moisés va ser el centre d’adoració de la nació d’Israel. Però, quan es va acabar de fer el tabernacle, este va passar a ser el centre de l’adoració verdadera. Sembla que Moisés no podia entrar al Lloc santíssim del tabernacle, un privilegi reservat només per al gran sacerdot. Tot i això, no hi ha res que indique que Moisés es queixara per este ajust; més bé, va donar el seu suport de manera lleial a Aaron, el nou gran sacerdot (Èxode 33:7-11; 40:34, 35). Quina lliçó n’aprenem? El germà Jackson va dir: “Valoreu el privilegi que teniu, però mai vos aferreu als privilegis”.
“Vos espantareu del so d’una fulla?” Eixe va ser el tema del discurs de Kenneth Flodin, un ajudant del Comité d’Ensenyança de la Junta Directiva. Ell va reconéixer que els estudiants poden afrontar situacions que pareixen intimidadores, com la persecució o els canvis d’assignació. Amb l’expressió de Levític 26:36 va exhortar els estudiants a vore estes situacions no com una cosa impossible de superar, sinó només com una fulla seca. Llavors, el germà Flodin va destacar l’exemple de l’apòstol Pau, qui va afrontar molts reptes gràcies a que va confiar en Jehovà (2 Corintis 1:8, 10).
“Què esteu buscant?” Mark Sanderson, un membre de la Junta Directiva, va fer el discurs següent del programa. Va analitzar el principi que es troba a Proverbis 13:12, que diu: “L’esperança que es retarda afligeix el cor”. Desgraciadament, molts se senten desil·lusionats perquè s’han posat metes en la vida que mai aconseguixen, com per exemple ser rics o famosos.
Al temps de Jesús, molts tenien expectatives equivocades sobre Joan el baptista (Lluc 7:24-28). Per exemple, els que esperaven un filòsof que els entretinguera amb ensenyances abstractes, se sentiren desil·lusionats, ja que Joan va ensenyar el missatge concret de la veritat. I els que esperaven un home d’aparença imponent? Tan sols trobaren un home que es vestia com els pobres. Però, i els que esperaven un profeta? Estos no se sentiren desil·lusionats, ja que Joan no només va ser un profeta, sinó també el precursor del Messies (Joan 1:29).
El germà Sanderson va fer una aplicació d’esta lliçó: els va animar a buscar les coses correctes. En comptes de buscar prominència o esperar un tracte especial en la seua assignació, havien de centrar-se en usar el seu entrenament en profit dels altres. Com poden fer això? Compartint les coses que han aprés a Galaad, enfortint la fe dels germans i estimant-los. El germà Sanderson va dir: “Sigau servents humils dels vostres germans i feu tot el que pugau per a complir la voluntat de Jehovà. Aixina mai vos desil·lusionareu”.
“Alimenteu als qui tenen fam.” Este era el tema que va desenrotllar James Cauthon, un instructor del Departament d’Escoles Bíbliques. El germà Cauthon va destacar que tots necessitem amor, afecte i reconeiximent. Fins i tot Jesús va tindre eixa necessitat, i Jehovà li la va suplir quan li va dir unes paraules afectuoses el dia del seu bateig (Mateu 3:16, 17).
Jehovà ens ha donat el poder per animar i enfortir els altres amb les nostres paraules. I espera que l’usem (Proverbis 3:27). El germà Cauthon va instar: “Entreneu-vos per a vore les coses bones dels altres i no dubteu en lloar-los”. Si els elogiem de tot cor, ajudarem els nostres germans a vore que els seus esforços valen la pena.
“Gasteu-vos pels altres.” Mark Noumair, un ajudant del Comité d’Ensenyança, va fer el discurs següent del programa. El germà Noumair va posar l’exemple de Pau per a animar els estudiants a no estar satisfets amb la llei del mínim esforç. Més bé, tal com va fer l’apòstol, si es gasten pels altres, seran feliços de veritat (Filipencs 2:17, 18).
Encara que Pau va afrontar dificultats, no es va desanimar. Es va gastar pels altres, ja que va continuar donant el millor de si mateix fins que va morir. De fet, va poder dir sense cap dubte: “He acabat la carrera” (2 Timoteu 4:6, 7). El germà Noumair va animar els estudiants a seguir l’exemple de Pau. Com? Donant suport lleialment a l’obra del Regne en les seues assignacions.
Experiències. Michael Burnett, un altre instructor de Galaad, es va encarregar de la part següent del programa. En esta, alguns dels estudiants van escenificar experiències que van tindre a la predicació mentres estaven a Patterson.
Un dia darrere d’un altre, els estudiants van tindre bons resultats, ja que estaven atents a les oportunitats de donar testimoni i s’esforçaven per fer arribar la veritat en el “llenguatge del cor” de la gent, és a dir, en la seua llengua materna. Per exemple, un estudiant va escoltar que hi havia molts que parlaven castellà a la zona on anaven a predicar. Aixina que un dia abans de eixir a predicar, es va aprendre unes poquetes paraules en castellà amb l’ajuda de l’app JW Language. Eixe mateix dia, es va trobar al carrer amb un home que parlava castellà. Va començar una conversació amb el poquet castellà que havia deprés i va escomençar un curs bíblic amb l’home i quatre membres de la seua família.
Entrevistes. El següent va ser William Turner, un ajudant del Comité de Predicació de la Junta Directiva. Va entrevistar quatre estudiants i els va preguntar sobre com era la seua vida abans de vindre a Galaad i quin entrenament han tingut en esta escola.
Els estudiants van destacar punts del curs que van trobar animadors. Per exemple, un d’ells va contar el que va aprendre del relat que es troba al capítol 10 de Lluc. Els 70 deixebles que va enviar Jesús es van sentir molt contents al vore els bons resultats que van tindre en la predicació. I encara que Jesús també es va alegrar, va ensenyar als seus deixebles que no s’han de sentir contents només amb els resultats, sinó principalment amb el fet que Jehovà està feliç amb l’esforç que facen. Què ens recorda això? Que la verdadera felicitat no depén de les nostres circumstàncies, sinó de tindre el favor de Jehovà.
El germà Turner va aplicar les paraules de Filipencs 1:6 als estudiants. Els va assegurar que Jehovà havia començat en ells “una obra tan excel·lent” i que continuaria amb ells.
“Fixeu la vista en Jehovà.” Samuel Herd, un membre de la Junta Directiva, va presentar el discurs principal del programa. Va reconéixer que no podem vore Jehovà de manera literal. Aleshores, com podem fixar la vista en Ell?
Una manera és analitzant el que la creació ens ensenya d’Ell. A més, Jehovà ha il·luminat “la mirada interior del [nostre] cor” (Efesis 1:18). Com més llegim la Bíblia, més aprenem de Jehovà. I com més aprenem d’Ell, més a prop ens en sentim.
També volem centrar-nos especialment en els Evangelis, ja que ens donen una imatge clara de Jehovà quan veiem les accions i paraules del seu Fill. Jesús va imitar perfectament la personalitat de Jehovà. Per això va poder dir: “Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” (Joan 14:9).
El germà Herd va animar l’auditori a no només vore Jehovà a través de l’exemple de Jesús, sinó també a imitar les seues accions i paraules. Per exemple, Jesús es va esforçar per alimentar altres persones. Nosaltres també volem treballar de valent per compartir l’aliment espiritual que hem rebut.
Quin és el resultat de fixar la vista en Jehovà? Podem tindre la mateixa seguretat que el salmista, qui va escriure: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré” (Salm 16:8).
Conclusió. Després que els estudiants van rebre els diplomes, un d’ells va llegir una carta d’apreci i carinyo de part de tota la classe. Llavors, el germà Jackson va concloure dient als graduats que no cal que senten com si tot el que ensenyen ha de ser nou o profund. La majoria de les coses seran coses que els germans ja saben. A més, el germà Jackson els va recalcar la necessitat de ser humils i centrar l’atenció en la Bíblia i en les nostres publicacions bíbliques en comptes de posar-la sobre ells mateixos o sobre l’entrenament de Galaad. D’eixa manera, en comptes de desanimar els qui mai han pogut anar a l’Escola de Galaad, animaran els germans ajudant-los a beneficiar-se de les provisions espirituals que sí tenen a l’abast. A l’acabar el programa, tot l’auditori va eixir estimulat i disposat a servir els seus germans.