Èxode 3:1-22

  • Moisès i l’arbust que cremava (1-12)

  • Jehovà explica el significat del seu nom (13-15)

  • Jehovà dona instruccions a Moisès (16-22)

3  Moisès es va fer pastor del ramat del seu sogre Jetró,+ el sacerdot de Madian. Un dia, mentre portava el ramat a la zona oest del desert, va arribar a l’Horeb, la muntanya del Déu verdader.+ 2  Aleshores, l’àngel de Jehovà se li va aparèixer en una flama de foc enmig d’un arbust espinós.+ Al fixar-s’hi bé, Moisès va veure que l’arbust estava encès però que no es consumia. 3  Així que Moisès va pensar: «M’hi aproparé per veure què és això tan estrany i esbrinar per què l’arbust no es crema.» 4  Quan Jehovà va veure que Moisès s’hi apropava per mirar, el va cridar des de l’arbust i li va dir: «Moisès! Moisès!» I ell li va contestar: «Soc aquí.» 5  Llavors li va dir: «No t’hi apropis més. Treu-te les sandàlies, perquè el lloc que trepitges és sant.» 6  I després li va dir: «Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham,+ el Déu d’Isaac+ i el Déu de Jacob.»+ Llavors Moisès es va tapar la cara, perquè tenia por de mirar el Déu verdader. 7  Jehovà va afegir: «He vist el patiment del meu poble a Egipte i he escoltat com es lamenten per culpa dels seus opressors. Conec molt bé els seus patiments.+ 8  Per això, baixaré per alliberar-los dels egipcis+ i per fer-los pujar d’aquella terra i portar-los a una terra bona i espaiosa, una terra que regalima llet i mel:+ el territori dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.+ 9  I és que he sentit els laments del poble d’Israel, i també he vist que els egipcis els oprimeixen cruelment.+ 10  Així que t’enviaré al faraó perquè facis sortir d’Egipte el meu poble,+ els israelites.» 11  Ara bé, Moisès va dir al Déu verdader: «Qui soc jo per presentar-me davant del faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?» 12  Ell va contestar: «Jo estaré amb tu.+ Et dono aquest senyal perquè sàpigues que soc jo qui t’ha enviat: un cop hagis fet sortir d’Egipte el meu poble, vindreu a aquesta muntanya+ a servir* el Déu verdader.» 13  Però Moisès va dir al Déu verdader: «Suposem que vaig on són els israelites i els dic: “El Déu dels vostres avantpassats m’ha enviat a vosaltres.” Si em pregunten: “Quin és el seu nom?”,+ què els he de dir?» 14  Llavors Déu va dir a Moisès: «Jo Seré El Que Jo Decideixi Ser.»*+ I va afegir: «Digues això als israelites: “Jo Seré m’ha enviat a vosaltres.”»+ 15  Aleshores Déu va tornar a dir a Moisès: «Digues això als israelites: “Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, el Déu d’Abraham,+ el Déu d’Isaac+ i el Déu de Jacob,+ m’ha enviat a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre,+ i així és com seré recordat de generació en generació. 16  Ara, ves a reunir els ancians d’Israel i digue’ls: “Se m’ha aparegut Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, i m’ha dit: ‘M’he fixat en vosaltres+ i he vist tot el que us estan fent a Egipte. 17  Per això us prometo que us alliberaré del patiment+ que us estan causant els egipcis i us portaré a la terra dels cananeus, dels hitites, dels amorreus,+ dels perizites, dels hivites i dels jebuseus,+ una terra que regalima llet i mel.’”+ 18  »Pots estar segur que t’escoltaran.+ Tu i els ancians d’Israel us presentareu davant del rei d’Egipte i li direu: “Jehovà, el Déu dels hebreus,+ ha parlat amb nosaltres. Així que, si us plau, deixa’ns fer un viatge de tres dies al desert perquè puguem fer sacrificis a Jehovà, el nostre Déu.”+ 19  Però jo sé que el rei d’Egipte no us deixarà marxar a menys que l’obligui una mà poderosa.+ 20  Per això, jo estendré la meva mà per castigar Egipte i allà faré tota mena de coses extraordinàries.+ Després d’això, us deixarà marxar. 21  I faré que els egipcis mirin amb bons ulls el meu poble. Així, quan marxeu, no ho fareu amb les mans buides.+ 22  Cada dona demanarà objectes de plata i d’or i vestits a la seva veïna i a la dona que visqui a casa seva. Els posareu als vostres fills i a les vostres filles, i espoliareu els egipcis.»+

Notes a peu de pàgina

O «adorar».
O «Jo Esdevindré El Que Jo Vulgui Esdevenir». Consulta l’ap. A4.