Èxode 8:1-32
8 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Presenta’t davant del faraó i digue-li: “Això és el que diu Jehovà: ‘Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar.+
2 Si et continues negant a deixar-los marxar, portaré una plaga de granotes sobre tot el teu territori.+
3 El riu Nil s’omplirà de granotes, que sortiran de l’aigua i entraran a casa teva, a la teva habitació, al teu llit i a les cases dels teus servidors. Estaran enmig del teu poble i es ficaran dins dels teus forns i dels teus recipients per pastar.+
4 Les granotes pujaran damunt teu, del teu poble i de tots els teus servidors.’”»
5 Més tard, Jehovà va dir a Moisès: «Digues a Aaron: “Agafa el teu bastó i estén-lo sobre els rius, els canals del Nil i els pantans, i fes que les granotes envaeixin la terra d’Egipte.”»
6 Així que Aaron va estendre el bastó sobre les aigües d’Egipte i van començar a sortir granotes, que van envair la terra d’Egipte.
7 Però els sacerdots que practicaven màgia van fer el mateix amb els seus poders ocults, i també van aconseguir que sortissin granotes i s’escampessin per la terra d’Egipte.+
8 Aleshores el faraó va cridar Moisès i Aaron i els va dir: «Supliqueu a Jehovà que tregui de damunt meu i del meu poble les granotes,+ perquè estic disposat a deixar que el vostre poble marxi per fer sacrificis a Jehovà.»
9 I Moisès va dir al faraó: «Et concedeixo l’honor de dir-me quan vols que demani a Déu que retiri les granotes de damunt teu, dels teus servidors, del teu poble i de les teves cases. D’aquesta manera, només quedaran granotes al riu Nil.»
10 I el faraó li va respondre: «Demà.» Llavors ell va dir: «Passarà el que has demanat, i així sabràs que no hi ha ningú com Jehovà, el nostre Déu.+
11 Les granotes s’allunyaran de tu, de les teves cases, dels teus servidors i del teu poble. Només quedaran granotes al Nil.»+
12 Així doncs, Moisès i Aaron van sortir de davant del faraó, i Moisès va suplicar a Jehovà que eliminés les granotes que havia enviat al faraó.+
13 Llavors Jehovà va fer el que Moisès li va demanar, i les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps es van anar morint.
14 Els egipcis les van ajuntar i les van apilar en molts munts. I el país va començar a fer molta pudor.
15 Però quan el faraó va veure que la situació havia millorat, es va entossudir+ i no els va voler escoltar, tal com Jehovà havia dit.
16 Així que Jehovà va dir a Moisès: «Digues a Aaron: “Estén el teu bastó i colpeja el terra, i la pols es convertirà en mosquits per tota la terra d’Egipte.”»
17 I ells ho van fer. Aaron va agafar el seu bastó i el va estendre, i va colpejar el terra. I els mosquits van començar a atacar les persones i els animals. La pols del terra es va convertir en mosquits per tota la terra d’Egipte.+
18 Els sacerdots que practicaven màgia també van intentar fer aparèixer mosquits amb els seus poders ocults,+ però no van poder. I els mosquits continuaven atacant les persones i els animals.
19 Per això, els sacerdots que practicaven màgia van dir al faraó: «És el dit de Déu!»+ Però el cor del faraó va continuar sent tossut i ell no els va escoltar, tal com Jehovà havia dit.
20 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Lleva’t d’hora demà al matí, que el faraó anirà al Nil. Posa’t davant d’ell i digue-li: “Això és el que ha dit Jehovà: ‘Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar.
21 Però si no el deixes marxar, enviaré tàvecs* contra tu, contra els teus servidors, contra el teu poble i contra les teves cases. Els tàvecs ompliran les cases d’Egipte i fins i tot cobriran el terra que ells* trepitgen.
22 Però aquell dia protegiré la regió de Goixen, on viu el meu poble, i allà no hi haurà tàvecs.+ Així sabreu que jo, Jehovà, soc aquí, en aquesta terra.+
23 Faré distinció entre el meu poble i el teu poble. Demà tindrà lloc aquest senyal.’”»
24 I això és el que va fer Jehovà. Grans núvols de tàvecs van començar a envair la casa del faraó, les cases dels seus servidors i tota la terra d’Egipte.+ Els tàvecs van devastar tota aquella terra.+
25 Finalment, el faraó va cridar Moisès i Aaron i els va dir: «Aneu, feu sacrificis al vostre Déu en aquesta terra.»
26 Però Moisès va dir: «És millor que no ho fem, perquè els sacrificis que faríem a Jehovà, el nostre Déu, serien ofensius per als egipcis.+ I si féssim un sacrifici que fos ofensiu per als egipcis just davant dels seus propis ulls, segur que ens apedregarien.
27 Farem un viatge de tres dies al desert, i allà oferirem sacrificis a Jehovà, el nostre Déu, tal com ell ens ha manat.»+
28 Llavors el faraó va dir: «D’acord. Us deixo anar al desert perquè feu sacrificis al vostre Déu Jehovà, però no aneu massa lluny. I feu súpliques per mi.»+
29 I Moisès li va contestar: «Ara me n’aniré d’aquí, faré súpliques a Jehovà i demà els tàvecs es retiraran del faraó, dels seus servidors i del seu poble. Però que el faraó no ens torni a enganyar* impedint que el poble marxi per fer sacrificis a Jehovà.»+
30 Aleshores Moisès va sortir de davant del faraó i va anar a fer súpliques a Jehovà.+
31 I Jehovà va fer el que Moisès li va demanar, i els tàvecs es van retirar del faraó, dels seus servidors i del seu poble. No en va quedar ni un.
32 Però el faraó es va tornar a entossudir i no va deixar marxar el poble.
Notes a peu de pàgina
^ Un tipus de mosca que pica.
^ Fa referència als egipcis.
^ O «no torni a jugar amb nosaltres».
