Primer llibre dels Reis 18:1-46
18 Temps després, el tercer any,+ Elies va rebre aquest missatge de Jehovà: «Ves a veure Acab, perquè faré ploure al país.»+
2 Així que Elies va anar a trobar-se amb Acab. La fam era molt gran+ a Samària.
3 Mentrestant, Acab va cridar Abdies, que era l’encarregat de la casa. (Abdies temia molt Jehovà,
4 i quan Jezabel+ va fer matar els profetes de Jehovà, va amagar 100 profetes en coves, 50 en una cova i 50 en una altra, i es va encarregar de donar-los pa i aigua.)
5 Acab va dir a Abdies: «Recorre el país i ves a totes les fonts i a totes les valls.* Potser trobarem prou herba per mantenir vius els cavalls i les mules i així no moriran tots els nostres animals.»
6 Per tant, es van repartir les terres que havien de recórrer: Acab va anar sol per un camí i Abdies va anar sol per un altre.
7 Quan Abdies anava pel camí, Elies va anar a trobar-lo. Abdies el va reconèixer de seguida, es va inclinar de cara a terra i va dir: «Ets tu, Elies,+ senyor meu?»
8 Ell li va contestar: «Soc jo. Ves i digues al teu senyor: “Elies és aquí.”»
9 Però Abdies va dir: «Quin pecat ha comès aquest servent teu perquè m’entreguis a Acab i em mati?
10 Tan cert com que Jehovà, el teu Déu, està viu, no hi ha cap nació ni cap regne on el meu senyor no hagi enviat algú a buscar-te. I cada cop que deien: “No és aquí”, feia jurar a aquella nació o a aquell regne que no t’havien trobat.+
11 I ara em dius: “Ves i digues al teu senyor: ‘Elies és aquí.’”
12 Quan me’n vagi, l’esperit de Jehovà et durà+ ves a saber on, i quan jo avisi Acab i ell no et trobi, segur que em matarà. Però el teu servent ha temut Jehovà des de jove.
13 Senyor meu, és que no t’han explicat el que vaig fer quan Jezabel feia matar els profetes de Jehovà? Vaig amagar 100 profetes de Jehovà en coves en dos grups de 50, i els vaig donar pa i aigua.+
14 I ara em dius: “Ves i digues al teu senyor: ‘Elies és aquí.’” Segur que em matarà!»
15 Però Elies li va contestar: «Tan cert com que Jehovà dels exèrcits, a qui jo serveixo,* està viu, t’asseguro que avui em presentaré davant d’ell.»
16 Llavors Abdies va anar a veure Acab i el va avisar, i Acab va anar a trobar-se amb Elies.
17 Tan bon punt Acab va veure Elies, li va dir: «Ets tu! Ets tu qui està fent tant de mal a Israel!»
18 Però ell li va contestar: «No soc jo qui ha fet tant de mal a Israel, sinó tu i la casa del teu pare, perquè heu abandonat els manaments de Jehovà i heu anat darrere dels Baals.+
19 Ara convoca tot Israel, i també els 450 profetes de Baal i els 400 profetes del pal sagrat+ que mengen de la taula de Jezabel, perquè es reuneixin amb mi al mont Carmel.»+
20 Així que Acab va enviar un missatge a tot el poble d’Israel i va reunir els profetes al mont Carmel.
21 Aleshores Elies es va acostar al poble i li va dir: «Fins quan dubtareu* entre dues opinions?+ Si Jehovà és el Déu verdader, seguiu-lo,+ però si ho és Baal, seguiu-lo a ell.» I el poble no va contestar ni una paraula.
22 Llavors Elies va dir al poble: «Jo soc l’únic profeta de Jehovà que queda,+ mentre que els profetes de Baal són 450.
23 Que ens donin dos toros joves i que ells n’escullin un, el tallin a trossos i el posin sobre la llenya, però que no encenguin el foc. Jo prepararé l’altre toro i el posaré a la llenya, però tampoc encendré el foc.
24 Vosaltres invocareu el nom del vostre déu+ i jo invocaré el nom de Jehovà. El Déu que respongui enviant foc demostrarà que és el Déu verdader.»+ I tot el poble va dir: «Ens sembla bé el que dius.»
25 Llavors Elies va dir als profetes de Baal: «Escolliu un dels toros i prepareu-lo vosaltres primer, que sou més. Després invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.»
26 Ells van agafar el toro jove que havien escollit i el van preparar, i van invocar el nom de Baal des del matí fins al migdia. Deien: «Oh Baal, escolta’ns!» Però no se sentia cap veu i ningú contestava.+ No deixaven de saltar,* ballant al voltant de l’altar que havien fet.
27 Cap al migdia, Elies va començar a burlar-se d’ells dient: «Crideu amb totes les vostres forces! És un déu, no?+ Potser està capficat en els seus pensaments o està fent les seves necessitats!* O potser està adormit i algú l’ha de despertar!»
28 Ells cridaven amb totes les seves forces i es tallaven amb punyals i llances, tal com tenien per costum, fins que la sang els rajava per tot el cos.
29 Passat el migdia, van estar delirant* fins a l’hora de l’ofrena de cereals del vespre, però no se sentia cap veu i ningú contestava; ningú els escoltava.+
30 Finalment, Elies va dir a tot el poble: «Acosteu-vos a mi.» I tot el poble se li va acostar. Llavors va reconstruir l’altar de Jehovà que estava enderrocat.+
31 Elies va agafar 12 pedres, una per cada tribu dels fills de Jacob, a qui Jehovà havia dit: «El teu nom serà Israel.»+
32 Amb les pedres, va construir un altar+ per al nom de Jehovà, i llavors va fer un solc al voltant de l’altar. La superfície era prou gran per sembrar-hi dos seàs* de gra.
33 Després va coŀlocar la llenya, va tallar el toro a trossos i el va posar damunt la llenya.+ I va dir: «Ompliu quatre gerres grans d’aigua i vesseu-les sobre l’ofrena cremada i la llenya.»
34 Després va dir: «Feu-ho un altre cop.» I ells ho van fer. Llavors va tornar a dir: «Feu-ho per tercera vegada.» I ells ho van fer per tercera vegada.
35 L’aigua corria al voltant de tot l’altar, i Elies també va omplir d’aigua el solc.
36 Cap a l’hora que es presenta l’ofrena de cereals del vespre,+ el profeta Elies es va apropar a l’altar i va dir: «Oh Jehovà, el Déu d’Abraham,+ d’Isaac+ i d’Israel! Que avui se sàpiga que ets el Déu d’Israel, que jo soc el teu servent i que tot això ho he fet perquè tu m’ho has manat.+
37 Oh Jehovà, respon-me! Respon-me, perquè aquest poble sàpiga que tu, Jehovà, ets el Déu verdader i que estàs fent que els seus cors tornin a tu.»+
38 Llavors va baixar foc de part de Jehovà i va consumir l’ofrena cremada,+ la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc.+
39 Quan tot el poble ho va veure, de seguida es van inclinar de cara a terra i van dir: «Jehovà és el Déu verdader! Jehovà és el Déu verdader!»
40 Aleshores Elies els va dir: «Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un!» Els van agafar de seguida, i Elies els va portar al torrent* de Quison+ i els va matar.+
41 Després Elies va dir a Acab: «Puja a menjar i beure, perquè s’escolta el so d’un gran ruixat.»+
42 Així que Acab va pujar a menjar i beure, però Elies va pujar al cim del Carmel i es va ajupir amb la cara entre els genolls.+
43 Llavors va dir al seu ajudant: «Puja, si us plau, i mira cap al mar.» Per tant, ell va pujar, va mirar i va dir: «No hi ha res.» Elies li va dir set vegades: «Torna-hi.»
44 La setena vegada, el seu ajudant va dir: «Mira! Hi ha un núvol petit com una mà que puja del mar.» Ell li va contestar: «Ves i digues a Acab: “Prepara el carro! Baixa perquè la tempesta no t’aturi!”»
45 El cel es va anar enfosquint amb núvols, va començar a bufar el vent i va caure un gran ruixat.+ I Acab se’n va anar a Jezrael+ amb el seu carro.
46 Però Jehovà va donar poder a Elies,* i Elies es va lligar el vestit a la cintura i va córrer davant d’Acab fins a Jezrael.
Notes a peu de pàgina
^ O «tots els uadis».
^ Lit. «davant de qui estic dret».
^ Lit. «coixejareu».
^ Lit. «coixejar».
^ O potser «ha anat de viatge».
^ O «comportant-se com profetes».
^ O «uadi».
^ Lit. «la mà de Jehovà va venir sobre Elies».
