Fets dels Apòstols 4:1-37
4 Mentre els dos parlaven al poble, els sacerdots, el capità del temple i els saduceus+ van anar cap a ells.
2 Estaven enfadats perquè els apòstols ensenyaven al poble i anunciaven obertament que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.*+
3 Per això els van arrestar i els van empresonar+ fins al dia següent, perquè ja s’estava fent de nit.
4 Però molts dels que van escoltar el discurs es van fer creients. Van arribar a ser uns 5.000 homes.+
5 L’endemà, els seus governants, ancians i escribes es van reunir a Jerusalem
6 amb Anàs,+ el sacerdot principal, i Caifàs,+ Joan, Alexandre i tots els familiars del sacerdot principal.
7 Llavors van posar Pere i Joan al mig i els van començar a interrogar, dient-los: «Amb quin poder o en el nom de qui heu fet això?»
8 Aleshores Pere, ple d’esperit sant,+ els va dir:
«Governants del poble i ancians,
9 ens interrogueu sobre la bona obra que s’ha fet per aquest home coix*+ i voleu saber qui l’ha curat.
10 Doncs bé, que tots vosaltres i tot el poble d’Israel sapigueu que aquest home s’ha curat en el nom de Jesucrist el Natzarè,+ a qui vosaltres vau executar en un pal+ però a qui Déu ha ressuscitat* d’entre els morts.+ Per mitjà d’ell, aquest home està aquí sa davant vostre.
11 Aquesta és “la pedra que vosaltres, els constructors, vau considerar insignificant i que s’ha convertit en la pedra angular principal”.*+
12 A més, no hi ha salvació per mitjà de ningú altre, perquè no s’ha donat als homes cap altre nom+ sota el cel pel qual ens puguem salvar.»+
13 Quan van veure la valentia* de Pere i Joan, i que eren homes senzills i sense estudis,*+ es van sorprendre molt, i es van adonar que havien estat amb Jesús.+
14 I com que l’home que s’havia curat estava allà amb ells,+ no els van poder respondre res.+
15 Per això els van ordenar que sortissin del Sanedrí i van començar a parlar entre ells.
16 I deien: «Què farem amb aquests homes?+ Perquè han fet un miracle* extraordinari que tots els habitants de Jerusalem+ poden veure, i no ho podem negar.
17 Però, perquè això no s’escampi més entre la gent, amenacem-los i diguem-los que no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest home.»+
18 Llavors els van cridar i els van ordenar que no diguessin ni ensenyessin res en el nom de Jesús.
19 Però Pere i Joan els van contestar: «Si és just als ulls de Déu obeir-vos a vosaltres en lloc d’obeir Déu, jutgeu-ho vosaltres mateixos.
20 Però nosaltres no podem deixar de parlar de tot el que hem vist i sentit.»+
21 Per tant, després de tornar-los a amenaçar, els van deixar lliures, perquè no van trobar cap motiu per castigar-los i perquè tenien por de la gent,+ ja que tots glorificaven Déu pel que havia passat.
22 Aquell home que havia estat curat amb aquest miracle* tenia més de 40 anys.
23 Després de ser alliberats van anar a trobar els altres deixebles i els van explicar el que els sacerdots principals i els ancians els havien dit.
24 Quan ho van sentir, van fer una oració a Déu tots junts, i van dir:
«Senyor Sobirà, tu ets qui ha creat el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells,+
25 i amb el teu esperit sant i per boca del teu servent David,+ el nostre avantpassat, vas dir: “Per què s’han revoltat les nacions i els pobles han tramat* coses inútils?
26 Els reis de la terra han pres les seves posicions i els governants s’han reunit com un de sol contra Jehovà* i el seu ungit.”*+
27 I així va ser, perquè tant Herodes com Ponç Pilat,+ amb gent de les nacions i pobles d’Israel, es van unir en aquesta ciutat contra Jesús, el teu sant servent, a qui vas ungir,+
28 per fer allò que el teu poder i la teva voluntat ja havien determinat que passaria.+
29 Però ara, Jehovà,* mira com ens amenacen i permet que els teus esclaus continuïn parlant de la teva paraula amb gran valentia,
30 mentre estens la teva mà per curar i es fan senyals i coses impressionants+ per mitjà del nom del teu sant servent Jesús.»+
31 I quan van acabar de fer aquesta súplica,* el lloc on estaven reunits va ser sacsejat, i tots sense excepció es van omplir d’esperit sant+ i es van posar a proclamar la paraula de Déu amb valentia.+
32 A més, el gran grup de creients tenia un sol cor i una sola ànima,* i cap d’ells pensava que el que tenia era seu, sinó que ho compartien tot.+
33 I els apòstols van continuar donant testimoni amb gran poder sobre la resurrecció del Senyor Jesús,+ i a tots se’ls va mostrar molta bondat immerescuda.
34 De fet, cap d’ells passava necessitat,+ perquè tots els que tenien camps o cases els venien, i portaven els diners de la venda
35 i els posaven als peus dels apòstols.+ Aleshores es repartien segons les necessitats de cadascú.+
36 Per això, Josep, un levita que havia nascut a Xipre i a qui els apòstols també anomenaven Bernabé+ (que traduït significa «fill del consol»),
37 va vendre un camp que tenia, va portar els diners i els va posar als peus dels apòstols.+
Notes a peu de pàgina
^ O «la resurrecció d’entre els morts en el cas de Jesús».
^ O «esguerrat».
^ Lit. «ha aixecat».
^ Lit. «el cap d’angle».
^ O «franquesa».
^ És a dir, no havien estudiat a les escoles rabíniques. No vol dir que fossin analfabets.
^ Lit. «senyal».
^ Lit. «senyal».
^ O «han meditat».
^ O «seu Crist».
^ O «intensa oració».