Nehemies 9:1-38
9 El dia 24 del setè mes, els israelites es van reunir i van dejunar vestits de sac i coberts de pols.+
2 Llavors els que eren de descendència israelita es van separar dels estrangers.+ Després es van aixecar i van confessar els seus pecats i els errors dels seus pares.+
3 Drets al seu lloc, es van posar a llegir en veu alta el llibre de la Llei+ de Jehovà, el seu Déu, durant tres hores.* Després, durant tres hores més, van confessar els seus pecats i es van inclinar davant de Jehovà, el seu Déu.
4 Jeixua, Baní, Cadmiel, Sebenies, Bunní, Serebies,+ Baní i Quenaní van pujar a la plataforma+ dels levites i van clamar a Jehovà, el seu Déu.
5 I els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Hasebnies, Serebies, Hodaïes, Sebenies i Petahià van dir: «Aixequeu-vos i alabeu Jehovà, el vostre Déu, per tota l’eternitat.*+ Oh Déu, que alabin el teu nom gloriós, que està per sobre de tota benedicció i lloança.
6 »Només tu ets Jehovà.+ Tu vas fer els cels, sí, el cel dels cels i tot el seu exèrcit, la terra i tot el que hi ha en ella, i els mars i tot el que hi ha en ells. Tu ho mantens tot amb vida. I l’exèrcit dels cels s’inclina davant teu.
7 Tu ets Jehovà, el Déu verdader. Vas escollir Abram,+ el vas fer sortir d’Ur+ dels caldeus i li vas posar el nom d’Abraham.+
8 Vas veure que el seu cor t’era fidel,+ i per això vas fer un pacte amb ell, per donar a ell i als seus descendents+ la terra dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels jebuseus i dels guirgaseus. I vas complir les teves promeses perquè ets just.
9 »Vas veure com patien els nostres avantpassats a Egipte,+ i vas escoltar els seus crits d’auxili al mar Roig.
10 Vas fer senyals i miracles per castigar el faraó, els seus servidors i la gent de la seva terra,+ perquè sabies que havien tractat el teu poble amb arrogància.+ Et vas fer un nom que perdura fins al dia d’avui.+
11 Vas separar el mar davant d’ells perquè el poguessin creuar per terra seca,+ i vas llançar els seus perseguidors a les profunditats del mar, com una pedra llançada a les aigües agitades.+
12 De dia els vas guiar amb una columna de núvol i de nit amb una columna de foc, i així els vas iŀluminar el camí per on havien d’anar.+
13 Vas baixar a la muntanya del Sinaí,+ els vas parlar des del cel+ i els vas donar decisions judicials justes, lleis fiables* i normes i manaments exceŀlents.+
14 Els vas donar a conèixer el teu dissabte sant,+ i els vas donar manaments, normes i una llei mitjançant el teu servent Moisès.
15 Quan van patir gana, els vas donar pa del cel,+ i quan van tenir set, vas fer que sortís aigua de la roca.+ Els vas dir que entressin a la terra que havies jurat* donar-los i que la conquerissin.
16 »Però ells, els nostres avantpassats, es van tornar tossuts+ i arrogants,+ i no van obeir els teus manaments.
17 No van voler obeir,+ i no es van recordar de les coses extraordinàries que vas fer entre ells. Al contrari, es van tornar tossuts i van escollir un líder per tornar a l’esclavitud d’Egipte.+ Però tu ets un Déu que estàs disposat a perdonar,* ets compassiu, misericordiós i pacient,* i tens molt amor lleial.+ Per això no els vas abandonar.+
18 Es van fer un vedell de metall* i van dir: “Aquest és el teu Déu, que t’ha fet sortir d’Egipte.”+ I van demostrar una gran falta de respecte.
19 Fins i tot llavors, vas tenir molta misericòrdia i no els vas abandonar al desert.+ La columna de núvol que durant el dia els guiava pel camí no es va apartar de damunt d’ells, i tampoc ho va fer la columna de foc que durant la nit iŀluminava el camí per on havien d’anar.+
20 Els vas donar el teu bon esperit perquè fossin perspicaços,+ no els vas deixar d’alimentar amb el teu mannà,+ i els vas donar aigua quan van tenir set.+
21 Durant 40 anys, els vas donar menjar al desert.+ No els va faltar res. La seva roba no es va desgastar+ i els seus peus no es van inflar.
22 »Els vas donar regnes i pobles, i vas repartir les terres entre ells.+ Així que van ocupar la terra de Sehon,+ és a dir, la terra del rei d’Heixbon,+ i també la terra d’Og,+ el rei de Basan.
23 Vas fer que tinguessin tants fills com estrelles hi ha al cel,+ i els vas portar a la terra que havien de conquerir, tal com havies promès als seus avantpassats.+
24 Els seus fills van entrar a la terra i la van ocupar,+ i vas fer que els cananeus, que eren els habitants d’aquella terra, se sotmetessin a ells.+ Vas entregar a les seves mans els reis i els pobles d’aquella terra perquè fessin amb ells el que volguessin.
25 Van conquerir ciutats fortificades+ i una terra fèrtil.+ A més, van ocupar cases plenes de tota mena de coses bones, cisternes ja excavades, vinyes, oliveres+ i un munt d’arbres fruiters. Menjaven fins a quedar-se tips i s’engreixaven, i eren feliços gràcies a la teva gran bondat.
26 »Però ells es van tornar desobedients, es van rebeŀlar contra tu+ i li van donar l’esquena a la teva Llei.* Van matar els teus profetes, que els havien donat advertències perquè tornessin a tu, i van demostrar una gran falta de respecte.+
27 Per això els vas entregar en mans dels seus enemics,+ que els feien patir.+ Però quan tenien problemes, clamaven a tu perquè els ajudessis, i tu els escoltaves des del cel. I com que la teva misericòrdia és tan gran, els vas enviar salvadors per alliberar-los de la mà dels seus enemics.+
28 »Però tan aviat com la seva situació millorava, tornaven a fer coses dolentes davant dels teus propis ulls,+ i tu els entregaves en mans dels seus enemics, que els oprimien.*+ Llavors tornaven a tu i et demanaven ajuda,+ i per la teva gran misericòrdia, els escoltaves des del cel i els alliberaves una vegada rere l’altra.+
29 Encara que els donaves advertències perquè tornessin a obeir la teva Llei, van ser arrogants i no van voler obeir els teus manaments.+ Van pecar, perquè no van seguir les teves normes, que donen vida a qui les obeeix.+ Et van donar l’esquena i es van fer tossuts una vegada rere l’altra, i no van voler obeir.
30 Durant molts anys, vas ser pacient amb ells+ i els vas continuar advertint amb el teu esperit per mitjà dels teus profetes, però no van voler escoltar. Finalment els vas entregar en mans dels pobles del voltant.+
31 Però, com que la teva misericòrdia és tan gran, no els vas destruir+ ni els vas abandonar, perquè ets un Déu compassiu i misericordiós.+
32 »I ara, Déu nostre, el Déu gran, poderós i imponent, que ha complert el seu pacte i ha mostrat amor lleial,+ no t’oblidis de tots els problemes que hem passat nosaltres, els nostres reis, els nostres prínceps,+ els nostres sacerdots,+ els nostres profetes,+ els nostres avantpassats i tot el teu poble des dels dies dels reis d’Assíria+ fins al dia d’avui.
33 Has sigut just en tot el que ens ha passat, perquè has actuat fidelment. Som nosaltres els que ens hem comportat malament.+
34 I és que els nostres reis, els nostres prínceps, els nostres sacerdots i els nostres avantpassats no han obeït la teva Llei, i tampoc han estat atents als teus manaments ni a les advertències* que els vas donar.
35 Fins i tot quan estaven en el seu propi regnat, gaudint de totes les coses bones que els donaves, i vivien en la terra espaiosa i fèrtil que tu els vas entregar, no et van servir+ ni van deixar les seves pràctiques dolentes.
36 Per això avui som esclaus.+ Som esclaus a la terra que vas donar als nostres avantpassats perquè mengessin dels seus fruits i gaudissin de totes les seves coses bones.
37 Per culpa dels nostres pecats, les abundants collites són per als reis estrangers que has posat damunt nostre.+ Ells governen sobre nosaltres* i sobre els nostres ramats segons veuen convenient. I estem patint molt.
38 »Així que, en vista de tot això, fem una promesa solemne,+ que posem per escrit i validem amb el segell dels nostres prínceps, els nostres levites i els nostres sacerdots.»+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «una quarta part del dia».
^ O «des de sempre i per sempre».
^ Lit. «lleis de veritat».
^ Lit. «havies aixecat la mà per».
^ O «no et poses furiós fàcilment».
^ O «un Déu perdonador».
^ O «metall fos».
^ Lit. «es van tirar a l’esquena la teva Llei».
^ O «esclafaven».
^ O «als recordatoris».
^ Lit. «els nostres cossos».
