Carta als Romans 10:1-21

  • Com obtenir la justícia de Déu (1-15)

    • Declaració pública de la fe (10)

    • Qui invoqui Jehovà se salvarà (13)

    • Els peus dels que prediquen són bonics (15)

  • Rebutgen les bones notícies (16-21)

10  Germans, el que de veritat desitjo de tot cor i suplico a Déu és que ells se salvin.+ 2  Dono testimoni que tenen devoció a* Déu,+ però aquesta no es basa en coneixement exacte. 3  Perquè, com que no coneixen la justícia de Déu,+ sinó que intenten establir la seva,+ no es van sotmetre a la justícia de Déu.+ 4  De fet, Crist és la fi de la Llei,+ perquè tots els que demostrin fe puguin obtenir la justícia.+ 5  Moisès parla de la justícia que prové de la Llei quan escriu: «L’home que faci aquestes coses viurà gràcies a elles.»+ 6  Però la justícia que s’obté per la fe diu: «No diguis en el teu cor:+ “Qui pujarà al cel?”,+ és a dir, per fer baixar Crist. 7  Tampoc diguis: “Qui baixarà a l’abisme?”,+ és a dir, per fer pujar Crist d’entre els morts.» 8  Què diu, doncs? «La paraula és a prop teu, a la teva boca i al teu cor»,+ és a dir, «la paraula» de la fe que nosaltres prediquem. 9  Perquè si amb la boca declares públicament que Jesús és el Senyor+ i en el cor demostres fe que Déu el va ressuscitar* d’entre els morts, et salvaràs. 10  Perquè amb el cor es demostra la fe que porta a la justícia, però amb la boca es fa la declaració pública+ que porta a la salvació. 11  Les Escriptures diuen: «Ningú que posi la seva fe en ell serà decebut.»+ 12  Perquè no hi ha diferència entre jueu i grec.+ Tots tenen el mateix Senyor, que és generós* amb tots els que l’invoquen. 13  Perquè «tots els que invoquin el nom de Jehovà* se salvaran».+ 14  Però com l’invocaran si no han posat fe en ell? I com posaran fe en ell si no n’han sentit a parlar? I com en sentiran a parlar si ningú predica? 15  I com predicaran si no han sigut enviats?+ Tal com està escrit: «Que bonics són els peus dels que anuncien bones notícies de coses bones!»+ 16  Però no tots van fer cas de les bones notícies. De fet, Isaïes diu: «Jehovà,* qui ha posat fe en el nostre missatge?»+ 17  Per tant, la fe segueix el que s’ha escoltat,+ i el que s’ha escoltat arriba per mitjà de la paraula sobre Crist. 18  Però jo pregunto: és que no ho han escoltat? És clar que sí! Perquè «el seu so s’ha escoltat per tota la terra i el seu missatge ha arribat fins als llocs més llunyans de la terra habitada».+ 19  Però jo pregunto: és que Israel no ho ha entès?+ Primer, Moisès diu: «Faré que estigueu gelosos per mitjà del que no és una nació. Provocaré la vostra fúria violenta per mitjà d’un poble insensat.»+ 20  I Isaïes s’omple de valor i diu: «Els que no em buscaven em van trobar.+ Els que no preguntaven per mi em van conèixer.»+ 21  Però pel que fa a Israel, diu: «Tot el dia he tingut les mans esteses cap a un poble desobedient i tossut.»+

Notes a peu de pàgina

Lit. «zel per».
Lit. «va aixecar».
Lit. «ric».
Consulta l’ap. A5.
Consulta l’ap. A5.