1, 2. (a) Què fa que un obsequi sigui realment valuós per a tu? (b) Per què es pot dir que el rescat és el regal més valuós que pots rebre mai?

 QUIN és el regal més valuós que t’han fet mai? No cal que un regal sigui car perquè el considerem important. Al cap i a la fi, l’autèntic valor d’un obsequi no depèn necessàriament de quant hagi costat. De fet, si un regal et fa feliç o et satisfà una necessitat, ja té molt valor per a tu.

² De tots els regals que podries imaginar rebre, n’hi ha un que destaca per sobre de tots els altres. Es tracta d’un regal que Déu ha fet a la humanitat. Jehovà ens ha donat moltes coses, però el regal més gran que ens ha fet és el sacrifici de rescat del seu Fill, Jesucrist (Mateu 20:28). Com veurem en aquest capítol, el rescat és el regal de més valor que podries rebre mai, ja que et pot donar una felicitat immensa i satisfer les teves necessitats més importants. En realitat, és la màxima expressió de l’amor que Jehovà sent per tu.

3. Què és el rescat, i què hem d’entendre per poder apreciar aquest regal tan valuós?

³ Per dir-ho d’una manera senzilla, el rescat és el mitjà pel qual Jehovà allibera, o salva, la humanitat del pecat i la mort (Efesis 1:7). Per comprendre el significat d’aquesta ensenyança de la Bíblia, hem de recordar el que va passar al jardí d’Edèn. Només podrem apreciar el valor del rescat si entenem què va perdre Adam quan va pecar.

4. Què significava per a Adam la vida perfecta?

⁴ Quan Jehovà va crear Adam, li va donar una cosa realment preciosa: la vida perfecta. Pensa el que significava això per a Adam. Com que tenia un cos i una ment perfectes, no es posaria mai malalt, no envelliria ni moriria. A més, com a ésser humà perfecte, tenia una relació especial amb Jehovà. La Bíblia diu que Adam era «fill de Déu» (Lluc 3:38). O sigui que Adam tenia una relació estreta amb Jehovà Déu, com la que té un fill amb el seu pare amorós. Jehovà parlava amb Adam, el seu fill terrestre, li encarregava feines que el feien feliç i li feia saber què esperava d’ell (Gènesi 1:28-30; 2:16, 17).

5. Què vol dir la Bíblia quan diu que Adam va ser creat «a la imatge de Déu»?

⁵ Adam va ser creat «a la imatge de Déu» (Gènesi 1:27). Això no vol dir que Adam s’assemblés a Déu físicament. Com vam veure al capítol 1 d’aquest llibre, Jehovà és un esperit invisible (Joan 4:24). Per tant, Jehovà no té un cos de carn i ossos. Adam va ser creat a la imatge de Déu en el sentit que tenia qualitats com les d’ell: amor, saviesa, justícia i poder. I també era com el seu Pare en un altre aspecte important: tenia llibertat d’elecció. Per això, Adam no era com una màquina que només pogués fer les accions per a les quals estigués dissenyat  o programat. Al contrari, podia prendre decisions personals i triar entre el bé i el mal. Si hagués escollit obeir Déu, hauria viscut per sempre al paradís terrestre.

6. Quan Adam va desobeir Déu, què va perdre, i com va afectar això els seus descendents?

⁶ És evident, doncs, que Adam va pagar un preu molt alt quan va desobeir Déu: va ser condemnat a mort. El pecat li va costar la vida perfecta i totes les benediccions que suposava (Gènesi 3:17-19). Malauradament, Adam no va ser l’únic que va perdre aquesta vida tan valuosa, també en va privar els seus futurs descendents. La Paraula de Déu explica: «Per obra d’un sol home [Adam] va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà la mort, igualment la mort s’estengué a tots els homes, atès que tots van pecar» (Romans 5:12, Bíblia Evangèlica Catalana). En efecte, tots nosaltres hem heretat el pecat d’Adam. Per això la Bíblia diu que ens ha «venut» juntament amb ell a l’esclavitud al pecat i la mort (Romans 7:14). No hi havia cap esperança per a Adam i Eva, perquè ells havien escollit deliberadament desobeir Déu. Però, i per als seus descendents, inclosos nosaltres?

7, 8. Quins dos significats bàsics té la paraula «rescat»?

⁷ Jehovà va venir en auxili de la humanitat mitjançant el rescat. Però què és un rescat? El concepte de rescat té dos significats bàsics. En primer lloc, un rescat és el preu que es paga per alliberar o recomprar una cosa. Es pot comparar al preu que es paga per alliberar un hostatge. En segon lloc, a la Bíblia, un rescat és el preu que cobreix, o paga, el valor d’una cosa. És semblant al preu que es paga per cobrir danys i perjudicis. Per exemple, si algú provoca un accident, haurà de pagar la quantitat corresponent, o equivalent, al valor d’allò que s’ha fet malbé.

 ⁸ Com es podria cobrir l’enorme pèrdua que Adam ens havia causat a tots i alliberar-nos de l’esclavitud al pecat i la mort? Analitzem ara el rescat que Jehovà va proporcionar i com te’n pots beneficiar.

9. Quina mena de rescat es necessitava?

⁹ Com que s’havia perdut una vida humana perfecta, entregar una vida humana imperfecta no serviria per recuperar-la (Salm 49:8, 9 [49:7, 8 en NM]). Es necessitava un rescat del mateix valor d’allò que s’havia perdut. Això està en harmonia amb el principi de justícia perfecta que trobem a la Paraula de Déu: «Vida per vida» (Deuteronomi 19:21). Aleshores, què cobriria el valor de la vida humana perfecta que Adam havia perdut? Doncs evidentment, el que es necessitava com a rescat corresponent era una altra vida humana perfecta (1 Timoteu 2:6).

10. Com va proporcionar Jehovà el rescat?

¹⁰ Com va proporcionar Jehovà el rescat? Va enviar un dels seus àngels perfectes a la Terra. Però Jehovà no va enviar un àngel qualsevol, sinó que va enviar el que més s’estimava, el seu Fill unigènit (1 Joan 4:9, 10). Aquest Fill va deixar la seva posició celestial de bon grat (Filipencs 2:7). Com hem après al capítol anterior, Jehovà va realitzar un miracle i va transferir la vida del seu Fill a la matriu de Maria. Mitjançant l’esperit sant de Déu, Jesús va néixer com a ésser humà perfecte, lliure de la condemna del pecat (Lluc 1:35).

11. Com podia un sol home rescatar la humanitat sencera?

¹¹ Com podia un sol home rescatar la humanitat sencera? Doncs bé, com havien arribat a ser tots imperfectes? Recorda que, al pecar, Adam va perdre la valuosa  possessió de la vida humana perfecta. Per aquesta raó, ja no la podia oferir als seus descendents; només els podia transmetre el pecat i la mort. Jesús, anomenat a la Bíblia «el darrer Adam», tenia una vida humana perfecta i no va pecar mai (1 Corintis 15:45). En certa manera, Jesús va prendre el lloc d’Adam per salvar-nos. Al sacrificar, o donar, la seva vida perfecta i mantenir una obediència impecable a Déu, Jesús va pagar el preu del pecat d’Adam. Així Jesús va portar esperança a la descendència d’Adam (Romans 5:19; 1 Corintis 15:21, 22).

12. Què va demostrar el patiment de Jesús?

¹² La Bíblia descriu detalladament el patiment que va suportar Jesús abans de morir. El van assotar amb duresa, el van clavar sense compassió a un pal de turment, i va patir una mort cruel i dolorosa (Joan 19:1, 16-18, 30; apèndix, pàgines 204-206). Per què havia de sofrir Jesús d’aquesta manera? Més endavant, veurem que Satanàs ha posat en dubte que hi hagi cap servent de Jehovà que es mantingui fidel sota prova. Però Jesús va aguantar amb fidelitat malgrat el terrible patiment, i així va donar la millor resposta possible al desafiament de Satanàs. Va demostrar que un ésser humà perfecte amb llibertat d’elecció podia mantenir integritat perfecta a Déu, independentment del que fes el Diable. Jehovà es deu haver alegrat moltíssim per la fidelitat del seu Fill estimat! (Proverbis 27:11.)

13. Com es va pagar el rescat?

¹³ Com es va pagar el rescat? El dia 14 del mes jueu de nissan de l’any 33 de la n. e., Déu va permetre que executessin el seu Fill perfecte i sense pecat. D’aquesta manera, Jesús va sacrificar la seva vida humana perfecta «una vegada per sempre» (Hebreus 10:10). Al tercer  dia de la seva mort, Jehovà el va ressuscitar a la vida espiritual. Al cel, Jesús va presentar a Déu el valor de la vida humana perfecta que havia sacrificat per rescatar la descendència d’Adam (Hebreus 9:24). Jehovà va acceptar el valor del sacrifici de Jesús com al rescat necessari per alliberar la humanitat de l’esclavitud al pecat i la mort (Romans 3:23, 24).

14, 15. Què hem de fer per obtenir el perdó dels nostres pecats?

¹⁴ Tot i ser pecadors, podem rebre inestimables benediccions gràcies al rescat. Analitzem ara alguns beneficis presents i futurs d’aquest magnífic regal de Déu.

¹⁵ El perdó dels pecats. A causa de la imperfecció heretada, tenim una autèntica lluita per fer el correcte. Tots nosaltres pequem amb les nostres paraules o accions, però mitjançant el sacrifici de rescat de Jesús, podem obtenir «la remissió [el perdó] dels pecats» (Colossencs 1:13, 14). Això sí, per ser perdonats, ens hem de penedir de veritat. També hem de demanar amb humilitat a Jehovà que ens perdoni sobre la base de la nostra fe en el sacrifici de rescat del seu Fill (1 Joan 1:8, 9).

16. Què ens permet adorar Déu amb una consciència neta, i fins a quin punt això és important?

¹⁶ Una consciència neta davant Déu. Una consciència culpable pot portar-nos fàcilment a la desesperació i fer-nos sentir que no valem res. Però mitjançant el perdó que el rescat fa possible, Jehovà ens permet bondadosament adorar-lo amb una consciència neta malgrat la nostra imperfecció (Hebreus 9:13, 14). D’aquesta manera podem parlar amb Jehovà amb franquesa i acostar-nos a ell en oració amb tota llibertat (Hebreus 4:14-16). Si mantenim una consciència neta,  tindrem pau mental, ens sentirem bé amb nosaltres mateixos i serem més feliços.

17. Quines benediccions són possibles gràcies a la mort de Jesús?

¹⁷ L’esperança de viure per sempre en un paradís a la Terra. Romans 6:23 diu: «La paga del pecat és la mort». I a continuació afegeix: «En canvi, el do gratuït de Déu és la vida eterna en el Crist Jesús, Senyor Nostre». Al capítol 3 d’aquest llibre vam analitzar les benediccions del paradís terrestre que s’aproxima (Apocalipsi [Revelació] 21:3, 4). Totes aquestes benediccions futures, inclosa la vida eterna en salut perfecta, són possibles perquè Jesús va morir per nosaltres. Per poder gaudir d’aquests beneficis, hem de demostrar que agraïm el regal del rescat.

18. Per què hem d’estar agraïts a Jehovà per la provisió del rescat?

¹⁸ Per què hem d’estar profundament agraïts a Jehovà pel rescat? Bé, valorem molt més un obsequi quan la persona que ens el fa hi ha dedicat temps, esforç o diners. A més, ens commou veure que és una expressió de l’amor genuí que sent aquesta persona. El rescat és el regal més valuós perquè, per proporcionar-lo, Déu va fer el  sacrifici més gran de tots. «Tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit», diu Joan 3:16. El rescat és la demostració més extraordinària de l’amor que Jehovà sent per nosaltres. També és una prova de l’amor de Jesús, perquè va estar disposat a entregar la seva vida (Joan 15:13). Per tant, el regal del rescat ens hauria de convèncer que Jehovà i Jesús ens estimen a cadascú de nosaltres (Gàlates 2:20).

19, 20. Com pots demostrar que agraeixes el regal del rescat que ha fet Déu?

¹⁹ Aleshores, com pots demostrar que agraeixes el regal del rescat que ha fet Déu? En primer lloc, esforça’t per conèixer millor Jehovà, qui ens el va proporcionar (Joan 17:3). Ho pots fer estudiant la Bíblia amb l’ajuda d’aquest llibre. A mesura que tinguis més coneixement sobre Jehovà, l’amor que sents per ell serà més profund, i aquest amor t’impulsarà a fer les coses que li agraden (1 Joan 5:3).

²⁰ Posa fe en el sacrifici de rescat de Jesús. La Bíblia diu respecte a Jesús: «Qui creu en el Fill té la vida eterna» (Joan 3:36). Com podem posar fe en ell? La fe no es mostra només de paraula. «La fe sense les obres és morta», diu Jaume 2:26. Exacte, la fe es demostra amb «obres», és a dir, amb les nostres accions. Una manera de provar que tenim fe en Jesús és esforçar-nos al màxim per imitar-lo, no només en el que diem, sinó també en el que fem (Joan 13:15).

21, 22. (a) Per què hem d’assistir a la celebració anual del Sopar del Senyor? (b) Què s’explicarà als capítols 6 i 7?

²¹ Assisteix a la celebració anual del Sopar del Senyor. La nit del 14 de nissan de l’any 33 de la n. e., Jesús va instituir una celebració especial que la Bíblia anomena «el sopar del Senyor» (1 Corintis 11:20; Mateu 26:26-28). També se l’anomena el Memorial de la mort de  Crist. Jesús el va instituir per ajudar els seus apòstols i tots els autèntics cristians a recordar que, al morir, va entregar com a rescat la seva vida humana perfecta. Respecte a aquesta celebració, Jesús va manar: «Feu això en recordança meva» (Lluc 22:19). Al celebrar el Memorial recordem el gran amor que ens han mostrat Jehovà i Jesús mitjançant el rescat. Per això, una manera de mostrar la nostra gratitud és ser presents a la celebració anual del Memorial de la mort de Jesús. a

²² El rescat proveït per Jehovà és sens dubte un regal d’un valor incalculable (2 Corintis 9:14, 15). De fet, aquest regal pot beneficiar fins i tot aquells qui han mort. Als capítols 6 i 7 s’explicarà com això és possible.