1, 2. Quina desagradable tasca havia de complir Elies, i en què es diferenciaven ell i Acab?

 ELIES té moltes ganes de parlar en privat amb el seu Pare celestial. La gentada que l’envolta acaba de veure com aquest profeta ha demanat que caigui foc del cel, i de ben segur que molts es volen guanyar el seu favor. Però aquest home fidel encara no pot pujar a la part alta del mont Carmel per orar a Jehovà en privat, ja que abans ha de complir la desagradable tasca de parlar amb el rei Acab.

² Elies i Acab eren com la nit i el dia. Acab anava tot engalanat amb vestimentes reials i era un apòstata cobdiciós i amb poca voluntat. Elies portava la roba oficial d’un profeta, una túnica senzilla i basta, possiblement confeccionada amb pell d’animal o amb pèl de camell o cabra teixit. Era un home valent, íntegre i fidel. En acabar aquell dia havia quedat molt clar com era la personalitat de cadascun d’ells.

3, 4. (a) Per què havia estat un dia desastrós per a Acab i altres adoradors de Baal? (b) Quines preguntes analitzarem?

³ Havia estat un dia desastrós per a Acab i altres adoradors de Baal. La religió pagana que tant Acab com la seva dona, la reina Jezabel, havien promogut al regne de deu tribus d’Israel havia sofert un cop terrible. Havia quedat palès que Baal era un frau; tot i les súpliques desesperades, les danses i els rituals sanguinolents dels seus profetes, aquell déu sense vida havia estat incapaç d’encendre un foc de no res. Baal també havia estat incapaç de protegir aquells quatre-cents cinquanta homes de la seva merescuda execució. Però ara la seva incapacitat estava a punt de quedar totalment al descobert en un tercer succés. Ja feia més de tres anys que els seus profetes li imploraven que acabés amb la sequera que afligia Israel, però Baal havia estat incapaç de fer-ho. Molt aviat, Jehovà demostraria la seva supremacia al posar fi a la sequera (1 Re. 16:30-17:1; 18:1-40).

 ⁴ Però, quan actuaria Jehovà? Què faria Elies mentrestant? I què podem aprendre d’aquest home fidel? El relat ens respon a aquestes preguntes (llegeix 1 Reis 18:41-46).

5. Què va dir Elies al rei, i com sabem si Acab havia après alguna cosa d’aquell dia?

⁵ Elies va dir a Acab: «Menja i beu, que sento el so de grans pluges». Havia après alguna cosa el malvat rei de tot el que havia passat aquell dia? Al relat no trobem cap indici de penediment per part d’Acab, ni cap petició al profeta perquè l’ajudés a apropar-se a Jehovà i rebre el seu perdó. La Bíblia diu que Acab tan sols «va pujar per menjar i beure» (1 Re. 18:41, 42). Però què podem dir d’Elies?

6, 7. Què va demanar Elies en oració, i per què?

⁶ «Elies va pujar al cim del Carmel, s’inclinà a terra i posà la cara entre els genolls.» Mentre Acab va anar a omplir-se el pap, Elies va aprofitar l’oportunitat per orar al seu Pare. Fixa’t en la humil postura que descriu el relat: Elies estava al terra, amb el cap tan cot que la cara gairebé li tocava els genolls. Què  estava fent? A Jaume 5:18, la Bíblia explica que Elies va orar perquè s’acabés la sequera. Molt probablement va fer aquella oració al cim del mont Carmel.

⁷ Temps abans, Jehovà havia dit: «Vull donar pluja al país» (1 Re. 18:1). Per tant, Elies va orar perquè es fes la voluntat de Jehovà, de la mateixa manera que uns mil anys després Jesús va ensenyar als seus seguidors a orar (Mt. 6:9, 10).

8. Què ens ensenya l’exemple d’Elies sobre l’oració?

⁸ L’exemple d’Elies ens ensenya molt pel que fa a l’oració. Allò que més importava a Elies era que es complís la voluntat de Déu. Quan nosaltres orem, fem bé de recordar que «si demanem alguna cosa segons la seva voluntat, ens escolta» (1 Jn. 5:14). Si volem que les nostres oracions agradin a Jehovà, primer hem de saber quina és la seva voluntat. Per tant, hem de fer que l’estudi de la Bíblia formi part de la nostra vida diària. Sens dubte, Elies també volia que la sequera s’acabés perquè la gent del seu país deixés de patir, i segur que el seu cor estava ple de gratitud pel miracle que Jehovà havia realitzat aquell dia. Nosaltres també volem que les nostres oracions reflecteixin agraïment de tot cor i interès sincer pel benestar dels altres (llegeix 2 Corintis 1:11; Filipencs 4:6).

9. Què va manar Elies al seu criat, i quines dues qualitats del profeta analitzarem?

⁹ Elies sabia del cert que Jehovà posaria fi a la sequera, però no sabia exactament quan ho faria. Què va fer el profeta mentrestant? El relat ens ho explica: «Digué al seu criat: “Puja, per favor, i guaita del cantó del mar”. Va pujar, va guaitar i digué: “No hi ha res”. Elies insistí: “Torna-hi, fins a set vegades”» (1 Re. 18:43). Podem extreure almenys dues lliçons d’aquest passatge: la primera és que Elies va confiar en Jehovà i la segona, que va estar a l’aguait.

10, 11. (a) Com va demostrar Elies la seva confiança en la promesa de Jehovà? (b) Per què podem tenir la mateixa confiança?

¹⁰ Elies confiava que Jehovà compliria la seva promesa i per això es va afanyar a buscar qualsevol indici de la imminent  intervenció de Jehovà. Va enviar el seu criat a un lloc elevat perquè mirés si es veia algun senyal de pluja. Quan va tornar, el criat li va dir amb poc entusiasme: «No hi ha res». No es veia res a l’horitzó i el cel estava totalment destapat. Però, no li acabava de dir Elies a Acab que ‘sentia el so de grans pluges’? Com podia ser si no hi havia ni un núvol al cel?

¹¹ Elies sabia quina era la promesa de Jehovà i, com a profeta i representant del Déu verdader, estava segur que la compliria. Tenia tanta confiança en el seu Déu que era com si ja ‘sentís el so de grans pluges’. Això ens pot fer pensar en la descripció que fa la Bíblia de Moisès: «Com que anava veient el Déu invisible, es mantingué ferm i constant». És Déu igual de real per a tu? Jehovà ens dóna moltíssimes raons perquè tinguem fe en ell i en les seves promeses (Heb. 11:1, 27, BCI).

12. Com va demostrar Elies que estava a l’aguait, i com va reaccionar quan es va assabentar que hi havia un nuvolet a l’horitzó?

¹² Ara fixem-nos en l’actitud vigilant d’Elies. No va enviar el seu criat ni un cop ni dos, sinó set. És probable que el criat es cansés d’anar i tornar tantes vegades, però Elies esperava ansiós un senyal i no es va donar per vençut. Finalment, la setena vegada, el criat li va dir: «Hi ha un nuvolet com el palmell de la mà d’un home que puja del mar». T’imagines el criat estirant el braç i usant el palmell de la mà per mostrar-li la mida del nuvolet que es veia a l’horitzó de la mar Gran? Pot ser que el criat no estigués gaire impressionat, però per a Elies aquell petit núvol era molt significatiu. Per això li va donar les següents instruccions urgents: «Vés i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’aturi la pluja”» (1 Re. 18:44).

13, 14. (a) Com podem estar a l’aguait igual que Elies? (b) Quines raons tenim per actuar amb urgència?

¹³ L’exemple d’Elies ens ensenya una segona lliçó molt important. En els nostres dies Jehovà també està a punt de complir tot el que ha promès. Elies esperava la fi d’una sequera i els servents de Déu de l’actualitat esperem la fi d’aquest món corrupte (1 Jn. 2:17). Com Elies, ens hem de mantenir a l’aguait fins que Jehovà Déu actuï. Jesús, el mateix Fill de Déu, va aconsellar als seus seguidors: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor» (Mt. 24:42). Volia dir Jesús que els seus deixebles no tindrien ni idea de quan vindria la fi? No, perquè va donar molts detalls sobre com seria el món en els últims dies. I, avui dia, tots nosaltres podem veure el compliment dels diferents aspectes del senyal «de la fi del món» (llegeix Mateu 24:3-7).

 ¹⁴ Cada aspecte del senyal constitueix una prova rotunda i convincent. Són aquestes proves una motivació prou forta per fer-nos servir Jehovà amb un sentit d’urgència? Elies en va tenir prou amb un nuvolet a l’horitzó per estar segur que Jehovà estava a punt d’actuar. Es va endur una decepció aquell fidel profeta?

15, 16. Quins fets es van succeir ràpidament, i què es devia preguntar Elies sobre Acab?

¹⁵ El relat ens explica: «A poc a poc, el cel s’anà enfosquint de núvols, el vent creixia, i esclatà una gran pluja. Acab va pujar al carro i se’n va anar cap a Jezrael» (1 Re. 18:45). A partir d’aquell moment tot va començar a succeir molt ràpid. Mentre el criat d’Elies li comunicava el missatge a Acab, aquell nuvolet es va convertir en una nuvolada negra que va cobrir el cel. Va començar a bufar un vent molt fort. Per fi, després de tres anys i mig, la pluja tornava a mullar els camps d’Israel. L’assedegada terra es bevia a glops les gotes d’aigua. Aquelles gotes es van convertir en un gran aiguat que va fer desbordar el riu Quixon i que, de ben segur, va netejar la sang dels profetes de Baal que havien estat executats. Els israelites rebels també van rebre l’oportunitat de netejar el país de la fastigosa adoració de Baal.

¹⁶ Elies molt probablement tenia l’esperança que ho fessin. Potser també es preguntava com reaccionaria Acab davant tot el que estava passant. Es penediria de les seves accions i deixaria la depravada adoració de Baal? Els successos d’aquell dia li havien donat raons de pes per fer aquests canvis. Tot i això, no sabem què va pensar Acab en aquell moment. La Bíblia només ens explica que el rei «va pujar al carro i se’n va anar cap a Jezrael». Havia après alguna cosa de tot allò? S’havia decidit a canviar? El que va passar més tard ens fa pensar que no. Però el dia encara no s’havia acabat, ni per a ell ni per a Elies.

17, 18. (a) Què li va passar a Elies de camí a Jizreel? (b) Per què va ser aquell un fet extraordinari? (Consulta també la nota.)

 ¹⁷ El profeta de Jehovà va agafar el mateix camí que el rei Acab. Li esperava una llarga caminada sota un cel negre i plujós. Però Elies no sabia que a continuació tindria lloc un fet extraordinari.

¹⁸ «La mà de Jahvè s’apoderà d’Elies, s’arromangà la cintura, i va córrer davant d’Acab fins que arribà a Jezrael.» (1 Re. 18:46.) Així, doncs, «la mà de Jahvè» estava actuant de manera sobrenatural sobre Elies. Jizreel estava situada a trenta quilòmetres, i Elies ja no era un jovenet. a Imagina’t el profeta cenyint-se la roba i lligant-se-la a la cintura per córrer sense destorb per aquell camí enfangat. Va córrer a tanta velocitat que va atrapar el carruatge del rei i fins i tot el va avançar.

19. (a) En què ens fan pensar l’energia i resistència que Jehovà va donar a Elies? (b) De què estava convençut Elies mentre corria cap a Jizreel?

¹⁹ Quina gran benedicció per a Elies! Indubtablement, sentir tanta força, vitalitat i resistència, potser més de la que havia tingut de jove, va ser una experiència emocionant. No ens fa pensar en les profecies que garanteixen salut perfecta i vitalitat als servents fidels al futur paradís? (Llegeix Isaïes 35:6.) Mentre Elies corria per aquell camí enfangat, segurament sabia que gaudia de l’aprovació del seu Pare Jehovà, l’únic Déu verdader.

20. Què hem de fer per gaudir de les benediccions de Jehovà?

²⁰ Jehovà desitja beneir-nos. Com que les seves benediccions són molt valuoses, val la pena fer qualsevol esforç per aconseguir-les. Igual que Elies, hem d’estar a l’aguait i analitzar les proves que demostren que Jehovà actuarà molt aviat. Nosaltres també tenim bones raons per posar tota la nostra confiança en Jehovà, el «Déu fidel» (Sl. 31:6 [31:5 en NM]).