Vaig créixer a Warialda, una petita ciutat rural a Nova Gal·les del Sud. És una comunitat agrícola on es cria bestiar, i es cultiven cereals i hortalisses. És una ciutat neta, sense gaire delinqüència.

Sóc el més gran de deu germans. Quan tenia tretze anys, vaig començar a treballar per ajudar econòmicament la meva família. Com que gairebé no tenia estudis, treballava a les granges. I als quinze anys vaig començar a treballar com a ramader i domava cavalls salvatges.

Treballar a les granges tenia una part bona i una de dolenta. Per un costat, m’agradava el meu treball i, a més, gaudia molt de la natura. A la nit, seia davant d’una foguera i em quedava observant la lluna i el cel estelat. Sentia com la brisa del vespre portava l’aroma dels boscos. Recordo que pensava que algú hauria d’haver creat totes aquestes coses meravelloses. Per l’altre, m’exposava a la mala influència de treballar a les granges. Sovint escoltava paraulotes i, a més, era molt fàcil trobar cigarrets. El resultat: fumar i dir paraulotes va arribar a ser normal per a mi.

Quan vaig fer divuit anys, vaig anar a viure a Sydney. Allà vaig intentar entrar a l’exèrcit, però em van rebutjar perquè no tenia prou estudis. Així doncs, vaig buscar un treball i em vaig quedar a Sydney tot un any. Durant aquest temps vaig conèixer els testimonis de Jehovà. Vaig acceptar la invitació que em van fer per assistir a una de les seves reunions i, immediatament, em vaig adonar que el que ensenyaven era la veritat.

No obstant això, poc després vaig decidir tornar als boscos, concretament a Goondiwindi, Queensland. Vaig buscar un treball i em vaig casar. Però, malauradament, vaig començar a beure.

 Temps després, vam tenir dos fills. Quan van néixer, vaig començar a pensar què faria amb la meva vida. Vaig recordar tot el que havia escoltat a aquella reunió dels Testimonis a Sydney i, llavors, vaig decidir fer alguna cosa al respecte.

Vaig trobar un exemplar antic de La Torre de Guaita. En aquest, hi havia l’adreça de la sucursal dels Testimonis de Jehovà a Austràlia. Aleshores, els vaig enviar una carta en la qual els demanava ajuda. Com a resposta, vaig rebre la visita d’un testimoni de Jehovà que va ser molt amable i amorós. En poc temps, ja estava estudiant la Bíblia amb mi.

A mesura que estudiava la Bíblia, m’adonava que havia de fer canvis dràstics. Un versicle que em va impressionar molt va ser 2 Corintis 7:1, que ens anima a ‘purificar-nos de tota impuresa de la carn’.

Vaig decidir que deixaria de fumar i de beure en excés. Òbviament, no va ser bufar i fer ampolles, ja que tenia aquests hàbits molt arrelats. Però estava decidit a viure tal com a Déu li agrada. El que més em va ajudar va ser aplicar el principi que es troba a Romans 12:2 (BEC): «No vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu transformar-vos renovant la mentalitat». Em vaig adonar que, per canviar els meus hàbits, havia de transformar la meva forma de pensar i veure aquestes pràctiques com a perjudicials, tal com Déu les veu. Amb la seva ajuda, ho vaig aconseguir.

Però, sens dubte, el que més em va costar va ser deixar de dir paraulotes. Sabia quin era el consell bíblic que es dóna a Efesis 4:29: «Que no surtin mai de la vostra boca paraules dolentes». Tot i això, el canvi no va ser immediat. Em va ajudar molt meditar en el que diu sobre els estels Isaïes 40:26: «Alceu els ulls enlaire i vegeu: Qui els ha creats, aquells? El qui fa sortir el seu ben comptat exèrcit, tots els crida pel seu nom; el ric en vigor i de força intensa; ni un no li ha fet mai falla». Vaig arribar a la conclusió que, si Déu va tenir el poder per crear l’immens univers —que tant m’agradava contemplar—, segur que em podia donar forces per fer els canvis necessaris per tal d’agradar-lo. Gràcies a l’oració i amb molt d’esforç, vaig arribar a controlar la meva llengua de mica en mica.

Quan era ramader, no tenia moltes oportunitats de parlar amb la gent, ja que no hi havia moltes persones a les granges on treballava. Però, la formació que he rebut a les reunions dels Testimonis de Jehovà m’ha ensenyat a expressar-me millor. Entre altres coses, m’ha ajudat a predicar les bones notícies del Regne de Déu (Mateu 6:9, 10; 24:14).

Durant els últims anys, he gaudit de servir com a ancià en la congregació. És un autèntic honor fer tot el possible per ajudar els meus germans. Però la benedicció més gran és servir Jehovà amb la meva estimada i fidel dona i amb els nostres fills.

Agraeixo a Jehovà que em donés a mi, una persona amb pocs estudis, el privilegi de rebre la seva ensenyança (Isaïes 54:13). Estic totalment d’acord amb les paraules de Proverbis 10:22: «La benedicció de Jahvè és la que fa ric». Ara, la meva família i jo esperem amb il·lusió aprendre més de Jehovà i servir-lo per tota l’eternitat.