¿És possible tenir un bon amic i no saber com es diu? Una dona búlgara anomenada Irina va comentar encertadament: «No pots ser amic de Déu si no saps quin és el seu nom». Com hem vist a l’article anterior, Déu vol que siguis el seu amic. Per això, mitjançant la Bíblia, Déu s’ha presentat amb les paraules: «Jo sóc Jahveh, aquest és el meu Nom» (Isaïes 42:8).

Però de debò li importa a Jehovà que coneguis i utilitzis el seu nom? Pensa en això: el nom diví, escrit amb quatre consonants hebrees conegudes com el tetragrama, apareix en el text original de les Escriptures Hebrees gairebé 7.000 vegades. És, amb diferència, el nom que es menciona més sovint a la Bíblia. Sens dubte, això indica que Jehovà vol que coneguem i utilitzem el seu nom. *

Ara bé, com que Déu és sant i totpoderós, és possible que alguns considerin una falta de respecte utilitzar el nom diví. Evidentment, seria incorrecte fer-lo servir de manera irreverent, igual que no ho faries amb el nom d’un bon amic. Però Jehovà vol que els qui l’estimen honorin el Seu nom i el facin conèixer a altres persones (Salm 69:30, 31; 96:2, 8). Recorda que Jesús va ensenyar als seus deixebles a orar d’aquesta manera: «Pare nostre que ets en els cels, sigui santificat el teu Nom». Nosaltres també podem contribuir a la santificació del nom diví si el donem a conèixer. A més, si ho fem, ens aproparem més a Déu (Mateu 6:9).

La Bíblia mostra que Déu està especialment atent als qui «estimen el seu Nom» (Malaquies 3:16). Fent referència a aquestes persones, Jehovà promet: «El posaré a dalt, perquè coneix el meu Nom. Ell m’invocarà, i jo li respondré: estaré amb ell en l’aflicció» (Salm 91:14, 15). Així, doncs, si de veritat volem ser amics de Jehovà, és essencial conèixer i utilitzar el seu nom.