Vaig néixer a Paddington, un barri molt poblat de Londres (Anglaterra). Vivia amb la meva mare i les meves tres germanes grans. El meu pare tenia problemes amb l’alcohol, i només el vèiem de tant en tant.

De petita, la meva mare em va ensenyar a orar cada nit. Tenia una Bíblia petitona que només contenia els Salms, i em vaig inventar melodies per cantar-los. Un dia estava llegint un llibre que tenia per casa i em va quedar molt gravada una frase que deia: «Algun dia no hi haurà un demà». Aquella nit no vaig poder dormir reflexionant en el futur. Vaig pensar: «La vida ha de ser alguna cosa més que això. Per què sóc aquí?». No volia morir!

Al fer-me gran, em vaig interessar cada vegada més en l’ocultisme. Intentava parlar amb els morts, i visitava cementiris i veia pel·lícules de terror amb els meus companys de classe. Ens feia por, però alhora ens semblava molt emocionant.

Amb només deu anys ja era una bona peça. Vaig començar a fumar tabac, i de seguida m’hi vaig tornar addicta. El següent pas va ser fumar marihuana. Als onze anys vaig provar amb l’alcohol. No m’agradava el seu gust, però sí la sensació d’anar borratxa. A més, m’encantaven la música i el ball. Per això, sortia de festa i anava a clubs nocturns sempre que podia. M’escapava a la nit sense que em veiessin i de matinada entrava d’amagat. Com que al dia següent estava cansada, feia campana a l’escola. I quan hi anava, bevia alcohol entre classe i classe.

El meu últim any d’escola vaig treure molt males notes. Llavors, la meva mare es va adonar de tot el que havia estat fent, es va sentir molt decebuda i es va enfadar molt. Vam discutir i vaig marxar de casa. Me’n vaig anar un temps amb en Tony, el meu xicot. Era rastafari, i cometia petits delictes, traficava amb drogues i tenia fama de ser extremadament violent. Ben aviat em vaig quedar embarassada, i als setze anys vaig donar a llum el nostre fill.

El meu primer contacte amb els Testimonis de Jehovà va ser quan vaig anar a viure a un centre d’acollida per a mares solteres amb bebès, on els serveis socials em van concedir una habitació. Allà dues dones que eren Testimonis visitaven algunes mares, i un dia vaig decidir unir-me a les seves converses. Al principi intentava demostrar que estaven equivocades, però elles contestaven tranquil·lament totes les meves preguntes amb la Bíblia d’una manera molt senzilla. La seva amabilitat i la manera com em van tractar em van arribar al cor. Per això, vaig acceptar estudiar la Bíblia amb elles.

Una de les primeres coses que vaig aprendre va canviar la meva vida. Des que era petita tenia por a la mort, però ara havia descobert que Jesús prometia una resurrecció (Joan 5:28, 29). També vaig entendre que Déu es preocupava per mi (1 Pere 5:7). I em van impactar les paraules de Jeremies 29:11, que diuen: «Jo sé quins són els meus designis vers vosaltres –declaració de Jahveh–, designis de pau, i no pas de mal, per donar-vos un futur i una esperança». De seguida vaig fer meva l’esperança de viure per sempre en un paradís a la terra (Salm 37:29).

Els Testimonis van ser molt afectuosos amb mi. El primer dia que vaig assistir a una reunió em vaig sentir molt còmoda perquè hi havia molt bon ambient i tots eren molt amables (Joan 13:34, 35). Tot i la vida que portava, em van rebre amb els braços oberts, em van ajudar i em van dedicar temps i atenció. Em vaig sentir part d’una gran família. Quina diferència amb la meva església!

A mesura que estudiava la Bíblia, m’adonava que havia de fer canvis a la meva vida per poder complir amb el que Déu esperava de mi. Per exemple, no va ser gens fàcil deixar de fumar. També veia que, quan escoltava cert tipus de música, tenia més ganes de fumar marihuana, així que vaig deixar d’escoltar-la. Com que no em volia emborratxar, no vaig tornar als clubs i a les festes que tant m’havien agradat perquè m’hi sentia temptada a beure. Per últim, vaig buscar nous amics que em fessin anar pel bon camí (Proverbis 13:20).

Mentrestant, en Tony també havia començat a estudiar amb els Testimonis. Quan va veure que la Bíblia contestava les seves preguntes, es va convèncer que el que estava aprenent era veritat i va fer grans canvis a la seva vida. Com que els seus amics eren violents, va buscar altres companyies, i també va deixar de delinquir i de fumar marihuana. Llavors, tots dos vam veure que per agradar Jehovà havíem de fer un altre canvi: deixar la nostra vida immoral i donar al nostre fill un ambient estable on créixer. Així doncs, ens vam casar el 1982.

Recordo que vaig buscar a les revistes La Torre de Guaita i Desperta’t! a les experiències d’altres persones que van fer els canvis que jo volia fer. Llegir-les em va animar molt i em va donar forces per no rendir-me. Sempre li demanava a Jehovà que no em donés per perduda. I així va ser, en Tony i jo ens vam batejar el juliol de 1982.

L’amistat amb Jehovà m’ha salvat la vida. En Tony i jo hem vist com Déu ens ha ajudat en els moments més difícils. Hem après a confiar en ell quan les hem passat magres. Sempre ha cuidat la nostra família (Salm 55:22).

Per a mi, ha sigut un privilegi ajudar el meu fill i la meva filla a ser amics de Jehovà. I ara sento la mateixa alegria quan veig que els seus propis fills també van creixent i aprenent de Déu.

Ja no em treu la son pensar en el futur o en la mort. En Tony i jo estem molt ocupats visitant cada setmana una congregació diferent dels Testimonis de Jehovà per animar els germans. Ens esforcem braç a braç amb ells per ajudar les persones a tenir fe en Jesús i a aconseguir vida eterna.