Avui dia, la majoria de les persones religioses que són sinceres poden comprovar per elles mateixes si el que creuen està basat en la Bíblia. Però això no era possible a l’alba del segle XVI. Per què? La majoria de la gent no tenia accés a la Bíblia en el seu propi idioma i, per tant, molt poques persones que anaven a l’església podien comparar el que aprenien allà amb el que realment ensenyava la Bíblia. A més a més, el clergat no era de gran ajuda. «L’Església de Suïssa era corrupta», diu el llibre History of the Christian Church. a I afegeix: «El clergat era ignorant, supersticiós i immoral».

 Durant aquesta època, Huldrych Zwingli va començar a buscar la veritat de la Bíblia. Què va trobar? Com va compartir el que va aprendre amb els altres? I què ens ensenyen la seva vida i les seves creences?

 Quan tenia uns 20 anys, Zwingli desitjava ser sacerdot catòlic. En aquella època, els que volien ser sacerdots no havien d’estudiar la Bíblia, sinó filosofia, les tradicions de l’Església i els escrits dels Pares de l’Església.

 Com va començar Zwingli a descobrir la veritat de la Bíblia? Quan estudiava a la Universitat de Basilea (Suïssa), va assistir a les classes de Thomas Wyttenbach, que condemnava el sistema d’indulgències de l’Església. b Segons un biògraf, Zwingli «va aprendre [de Wyttenbach] que Crist va morir una sola vegada pels nostres pecats» (1 Pere 3:18). c Quan va comprendre que el rescat de Jesús era l’única base per obtenir el perdó, Zwingli va rebutjar l’ensenyança que els líders de l’Església podien perdonar els pecats a canvi de diners (Fets 8:20). Amb tot, Zwingli va seguir amb els seus estudis i es va convertir en pastor catòlic amb 22 anys.

 Durant els següents anys, Zwingli va aprendre grec pel seu compte perquè volia entendre l’idioma original del que normalment s’anomena el Nou Testament. També va analitzar les obres d’Erasme de Rotterdam i va aprendre que, tal com ensenya la Bíblia, Jesús és l’únic Mediador entre Déu i els homes (1 Timoteu 2:5). Degut a això, Zwingli va començar a tenir dubtes de l’ensenyança catòlica que afirma que les persones poden fer servir els sants per parlar amb Déu.

 Quan tenia uns 30 anys, Zwingli va intensificar la seva cerca de la veritat. Però mentrestant, també va servir com a capellà de l’exèrcit a diferents guerres que van tenir lloc arreu d’Europa per obtenir el control d’Itàlia. Per exemple, el 1515 va presenciar com milers de catòlics es mataven els uns als altres a la batalla de Marignano. Uns anys més tard, Zwingli va copiar a mà i fins i tot va memoritzar gran part de les Escriptures Gregues. Cap al 1519, vivia a Zúric, el centre del poder polític de Suïssa. Allà va arribar a la conclusió que l’Església havia d’eliminar qualsevol ensenyança que no es pogués demostrar amb la Bíblia. Però, com podria ajudar els altres a pensar el mateix?

 Zwingli creia que la gent rebutjaria les mentides que havia ensenyat la religió un cop escoltessin la veritat de la Bíblia. Així que quan va començar a servir com a sacerdot de la prestigiosa església Grossmünster de Zúric, va anunciar públicament el seu pla audaç: ja no llegiria el leccionari d en llatí que els clergues havien recitat durant segles, sinó que predicaria l’Evangeli directament de la Bíblia, capítol per capítol, de principi a fi. En comptes d’explicar les Escriptures segons el que deien els Pares de l’Església, deixaria que s’expliquessin elles mateixes. Com ho va fer? Va utilitzar les parts de la Bíblia que eren més fàcils d’entendre per explicar les més difícils (2 Timoteu 3:16).

 En els seus sermons, Zwingli va destacar el valor pràctic de la Bíblia i va ensenyar les normes morals que conté. També va declarar que era incorrecte adorar Maria, la mare de Jesús, fer oració als sants i vendre indulgències. A més, va denunciar la immoralitat del clergat. Com van reaccionar les persones? Després del seu primer sermó, alguns van dir: «Mai havíem escoltat res de semblant». e I un historiador va escriure el següent sobre els catòlics que anaven a escoltar Zwingli: «Els que havien deixat d’anar a l’església perquè els repugnava la vida absurda i escandalosa que duien els sacerdots, van tornar a anar-hi». f

 L’any 1522, el clergat va intentar que els polítics de Zúric impedissin que les persones fessin res que anés en contra de la doctrina de l’Església. En conseqüència, Zwingli va ser acusat d’heretge. Com que no va estar disposat a transigir i canviar les seves creences, va renunciar a ser sacerdot catòlic.

 Tot i que Zwingli ja no era sacerdot, seguia predicant de forma activa, i no va deixar d’intentar convèncer els altres del que ell creia. Això va fer que guanyés molta popularitat entre les persones i, amb el temps, va arribar a tenir molta influència entre els polítics de Zúric. Gràcies a aquesta influència, va impulsar algunes reformes religioses a Zúric. Per exemple, el 1523 va convèncer les autoritats judicials de Zúric perquè prohibissin qualsevol ensenyança religiosa que no es pogués demostrar amb la Bíblia. L’any 1524, va aconseguir que la idolatria fos declarada il·legal. Amb el suport dels predicadors locals i el consentiment del poble, els magistrats civils van supervisar la destrucció massiva d’altars, ídols, imatges i relíquies. El llibre Zwingli: God’s Armed Prophet declara: «Tret dels monestirs que van saquejar els vikings, l’Església occidental mai havia presenciat una destrucció intencionada com aquesta». El 1525 també va convèncer les autoritats perquè convertissin les propietats de l’Església en hospitals i permetessin que els monjos i les monges es poguessin casar. També va proposar que se substituís la missa per una celebració senzilla com la que es descriu a la Bíblia (1 Corintis 11:23-25). Els historiadors diuen que els esforços que va fer Zwingli van unir els representants religiosos i polítics de Zúric i van posar la base per a la Reforma i la nova religió protestant.

 L’obra més significativa de Zwingli va ser la traducció de la Bíblia. Durant la dècada de 1520, va dirigir un grup d’erudits que van utilitzar els textos originals en hebreu i grec, així com la Septuaginta grega i la Vulgata llatina, per dur a terme aquest projecte. El mètode que van fer servir va ser molt senzill. Llegien cada versicle en l’idioma original i en altres traduccions reconegudes. Després comentaven el significat del versicle i posaven per escrit les seves conclusions. Els seus esforços per explicar i traduir la Paraula de Déu finalment van veure la llum el 1531, quan es va publicar en un sol volum la Bíblia de Zúric.

 Tot i que és possible que Zwingli tingués un desig sincer de conèixer la veritat, també va ser una persona intolerant i agressiva. Per exemple, el 1525 va participar en el judici dels anabaptistes, els quals, a diferència de Zwingli, creien que els infants no havien de ser batejats. Posteriorment, quan els tribunals van condemnar a mort qualsevol que continués rebutjant el bateig d’infants, ell no es va oposar a aquesta sentència tan cruel. També va incitar els líders polítics a utilitzar les forces militars perquè els altres acceptessin les seves creences. Però algunes regions de Suïssa que eren molt catòliques es van oposar a les seves reformes i, finalment, va esclatar una guerra civil. Zwingli va anar a la batalla amb els soldats de Zúric, i allà va morir a l’edat de 47 anys.

 No hi ha dubte que Huldrych Zwingli s’ha fet un lloc a la història, tot i que no és tan conegut com altres reformadors protestants com Martí Luter i Joan Calví. Zwingli va trencar de manera més radical que Luter amb les ensenyances de l’Església catòlica romana i va preparar el camí per a Calví. Per això, se l’ha anomenat el tercer home de la Reforma.

 Zwingli va deixar un llegat agredolç. Per tal que els altres acceptessin les seves creences, va participar activament en política i en diverses guerres. Però al fer això, en realitat, no va seguir l’exemple de Jesucrist, que es va negar a involucrar-se en política i va ensenyar als seus deixebles a estimar els seus enemics, no a matar-los (Mateu 5:43, 44; Joan 6:14, 15).

 Amb tot, Zwingli és recordat per ser un estudiant diligent de la Bíblia que es va esforçar de valent per compartir el que aprenia. Va descobrir moltes veritats bíbliques i va ajudar els altres a fer el mateix.