Una de les primeres oracions que molta gent aprèn és la que Jesús va ensenyar als seus seguidors: el parenostre. Aquesta oració la trobem en el que normalment anomenem el Nou Testament. L’oració comença dient: «Pare nostre que estàs al cel, que el teu nom sigui santificat» (Mateu 6:9). Tot i així, el nom de Déu, traduït a l’anglès com a ‘Jehovah’ o alguns cops com a ‘Yahweh’, a apareix molt poques vegades en traduccions angleses del Nou Testament. En canvi, aquestes traduccions inclouen els noms de diferents déus falsos, com ara Zeus, Hermes i Àrtemis. Així que, no haurien d’incloure també el nom del Déu verdader i Autor de la Bíblia? (Fets 14:12; 19:35; 2 Timoteu 3:16.)

 Lancelot Shadwell i Frederick Parker, dos traductors de la Bíblia a l’anglès, creien que el nom de Déu s’havia de restituir al Nou Testament. Per què afirmaven això? Perquè van deduir que el nom de Déu ja hi era originàriament, però més tard es va eliminar. Com van arribar a aquesta conclusió?

 Shadwell i Parker sabien que els manuscrits de l’anomenat Antic Testament, la major part del qual es va escriure en hebreu, incloïen el nom personal de Déu milers de vegades. Així que es preguntaven per què els manuscrits disponibles del Nou Testament havien omès el nom sencer de Déu. b A més, Shadwell es va adonar que quan als manuscrits del Nou Testament s’utilitzaven expressions freqüents de l’Antic Testament, com ara «l’àngel de Jehovà», els copistes de les Escriptures Gregues, pel que sembla, havien substituït el nom de Déu per paraules com Kýrios, que és la paraula grega per a Senyor (2 Reis 1:3, 15; Fets 12:23).

 Fins i tot abans que Shadwell i Parker publiquessin les seves traduccions en anglès, alguns traductors ja havien restituït el nom de Déu en les seves traduccions angleses del Nou Testament, però només en relativament pocs llocs. c Abans del 1863, quan Parker va publicar A Literal Translation of the New Testament, no es coneixia cap traductor anglès que hagués publicat el Nou Testament amb el nom de Déu restituït en tants llocs. Ara bé, qui van ser Lancelot Shadwell i Frederick Parker?

 Lancelot Shadwell (1808-1861) era advocat i fill de Sir Lancelot Shadwell, el vicecanceller d’Anglaterra. El fill pertanyia a l’Església d’Anglaterra. Tot i que creia en la trinitat, sentia respecte pel nom de Déu i el va descriure com «el gloriós nom de JEHOVÀ». d En la seva traducció The Gospels of Matthew, and of Mark, va utilitzar el nom Jehovà 28 vegades en el text principal i 465 vegades en les notes marginals.

 És possible que Shadwell aprengués el nom de Déu al veure’l a l’Antic Testament en l’hebreu original. Va afirmar que aquells que havien substituït el nom de Déu per Kýrios en la traducció grega de l’Antic Testament «no eren traductors honestos».

 En la seva traducció, Shadwell va utilitzar Jehovà per primera vegada a Mateu 1:20. La nota d’aquell versicle diu: «La paraula [Kýrios], tant aquí com en molts altres passatges del Nou Testament, significa JEHOVÀ, que és el nom propi de Déu, i és de gran importància restituir aquesta paraula en la traducció anglesa». També va afirmar: «L’honor de Déu ho requereix. Ell s’ha presentat a ell mateix amb el nom JEHOVÀ, i no podem fer res millor que utilitzar aquest nom quan parlem d’ell». Llavors, parlant de la Bíblia del rei Jaume o la Versió autoritzada, Shadwell va dir: «El nom JEHOVÀ apareix molt poques vegades [...]. En lloc del nom personal de Déu, llegim “El Senyor”». Shadwell va declarar: «“El Senyor” [...] és un títol molt indigne» per fer-lo servir com a substitut del nom de Déu, i va afegir que inclús a ell l’anomenen «Senyor» a casa seva.

 Shadwell va publicar la seva traducció de l’Evangeli de Mateu l’any 1859 i la traducció conjunta de Mateu i Marc el 1861. Però aquell mateix any, la seva labor va arribar a la fi. Va morir l’11 de gener de 1861, amb 52 anys. Tot i així, els seus esforços no van ser en va.

 Frederick Parker (1804-1888) era un home ric de negocis que vivia a Londres, i es va assabentar de la traducció de Mateu que havia fet Shadwell. Parker havia començat a traduir el Nou Testament quan tenia uns 20 anys. A diferència de Shadwell, Parker va rebutjar l’ensenyança de la trinitat. Ell va escriure: «[Que] tota l’Església de l’estimat Fill [de Déu] [...] accepti de tot cor la veritat [...] i adori l’únic Totpoderós Jehovà». e Parker també creia que els manuscrits del Nou Testament que utilitzaven Kýrios per fer referència tant al Senyor Déu com al Senyor Jesús enfosquien la diferència entre tots dos. Per això, va sentir curiositat quan va veure que en alguns contextos Shadwell havia traduït Kýrios per ‘Jehovà’.

 Com va arribar Parker a aquesta conclusió? Ell va estudiar grec i va escriure alguns llibres i tractats sobre la gramàtica grega. També va ser membre de l’Anglo-Biblical Institute, que promovia la recerca dels manuscrits bíblics amb la intenció de produir millors traduccions de la Bíblia en anglès. El 1842, Parker va començar a publicar la seva primera traducció del Nou Testament en diferents parts i edicions. f

 Durant uns anys, Parker havia estat escrivint sobre les següents qüestions: «Quan fa referència Kýrios al Senyor Jesús i quan fa referència al Senyor Déu?» i «Per què Kýrios sovint s’utilitza gramaticalment com a nom i no com a títol?». g

 Quan Parker va veure la traducció que havia fet Shadwell del llibre de Mateu el 1859, amb els seus comentaris sobre la paraula Kýrios, es va convèncer que en alguns llocs Kýrios «s’havia de traduir per ‘Jehovà’». h Per tant, va revisar tota la seva traducció del Nou Testament per incloure el nom Jehovà on ell creia que, pel context o la gramàtica del text grec, hi havia d’anar. Així doncs, A Literal Translation of the New Testament, la traducció d’un sol volum que va fer Parker el 1863, conté el nom de Déu 187 vegades al text principal. Pel que sembla, aquesta és la primera versió anglesa publicada que utilitza el nom diví al llarg de totes les Escriptures Gregues Cristianes. i

 El 1864, Parker també va publicar A Collation of an English Version of the New Testament [...] With the Authorized English Version. Aquesta obra combinava en un sol volum dues traduccions del Nou Testament: la que ell havia fet i la Versió autoritzada. El seu objectiu era mostrar on i per què la seva versió era diferent a l’altra. j

 Per destacar la importància de restituir el nom de Déu, Parker va mencionar alguns versicles de la Versió autoritzada. Entre ells, va citar Romans 10:13, que diu: «Perquè tothom qui invoqui el nom del Senyor se salvarà». Parker es va preguntar: «[Qui] arribaria a la conclusió, després de llegir aquests versicles de la Versió autoritzada, que aquests estan fent referència a Jehovà i no al Fill Jesucrist, el nostre Senyor?». k

 Parker va gastar milers de lliures, tota una fortuna en aquella època, en publicar i anunciar els seus tractats, articles i altres escrits. En realitat, en tan sols un any va gastar 800 lliures esterlines, l’equivalent a 100.000 lliures (uns 115.000 euros) avui dia. A més, va regalar exemplars de moltes de les seves publicacions a coneguts i membres prominents del clergue perquè els llegissin.

 Alguns erudits es van burlar dels escrits de Parker i de les seves traduccions del Nou Testament, de les quals es van imprimir molt pocs exemplars. Al fer-ho, van demostrar que no valoraven el gran esforç que tant ell com Shadwell i altres havien fet per restituir el nom de Déu al Nou Testament en anglès.

 Mira el següent vídeo informatiu de deu minuts: Visitas a las exposiciones de Warwick: “La Biblia y el nombre divino”.