La Bíblia diu: «Els vius saben que moriran, però els morts no saben res» (Eclesiastès 9:5, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]; Salm 146:4). Per tant, quan morim, deixem d’existir. Els morts no poden pensar, sentir ni fer res.

«A la pols tornaràs»

 Quan Déu va parlar amb el primer home, Adam, li va explicar què ens passa quan morim. Com que Adam va desobeir, Déu li va dir: «Tu ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19, TBS). Adam no existia abans que Déu el creés «de la pols» del terra (Gènesi 2:7, TBS). Així mateix, quan Adam va morir, va tornar a ser pols i va deixar d’existir.

 El mateix passa avui dia amb els que moren. Parlant de les persones i els animals, la Bíblia diu: «Tot ha estat fet de la pols, i tot tornarà a la pols» (Eclesiastès 3:19, 20, TBS).

És la mort la fi de tot?

 La Bíblia moltes vegades compara la mort amb dormir (Salm 13:3; Joan 11:11-14; Fets 7:60). Quan una persona dorm profundament, no se n’adona del que succeeix al seu voltant. De la mateixa manera, els morts no són conscients de res. Tot i això, la Bíblia explica que Déu pot despertar els morts del seu son i tornar-los a la vida (Job 14:13-15). Per a tots aquells que Déu ressuscita, la mort no és la fi de tot.