«Llavors vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el cel d’abans i la terra d’abans havien desaparegut, i el mar ja no existeix» (Apocalipsi 21:1, Traducció del Nou Món).

 «Després vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra ja han passat, i la mar ja no existeix» (Apocalipsi 21:1, La Bíblia, Monjos de Montserrat).

 Aquest text fa servir llenguatge figurat per explicar que el Regne celestial de Déu substituirà tots els governs humans. El Regne eliminarà els malvats i governarà sobre una nova societat de persones que se sotmetran voluntàriament a la seva autoritat.

 El llibre d’Apocalipsi conté molts «senyals», o símbols (Apocalipsi 1:1). Per això, és raonable concloure que el cel i la terra d’aquest versicle no són literals sinó simbòlics. A més, altres parts de la Bíblia també parlen de manera figurada d’un «cel nou» i una «terra nova» (Isaïes 65:17; 66:22; 2 Pere 3:13). Analitzar aquests i altres passatges de la Bíblia ens ajudarà a entendre el significat d’aquestes expressions.

 «Un cel nou». De vegades, la Bíblia utilitza la paraula cel per referir-se a un govern o una forma de govern (Isaïes 14:12-14; Daniel 4:25, 26). Una obra de consulta afirma que, a les visions profètiques que apareixen a la Bíblia, «el cel simbolitza un govern o una forma de poder». a A Apocalipsi 21:1, el «cel nou» fa referència al Regne de Déu. Tant a Apocalipsi com a altres llibres de la Bíblia es parla d’aquest govern celestial, que de vegades també rep el nom de «Regne del cel» (Mateu 4:17; Fets 19:8; 2 Timoteu 4:18; Apocalipsi 1:9; 5:10; 11:15; 12:10). El Regne de Déu, que té a Jesús com a Rei, substituirà «el cel d’abans», és a dir, tots els governs humans imperfectes (Daniel 2:44; Lluc 1:31-33; Apocalipsi 19:11-18).

 «Una terra nova». La Bíblia diu que la terra literal mai serà destruïda o substituïda (Salm 104:5; Eclesiastès 1:4). Què és, doncs, la terra simbòlica? La Bíblia sovint fa servir la paraula terra per referir-se a la humanitat (Gènesi 11:1; 1 Cròniques 16:31; Salm 66:4; 96:1). Així doncs, «una terra nova» representa una nova societat de persones que voluntàriament es fan súbdites del govern celestial de Déu. La «terra d’abans», o el grup de persones que s’oposen al Regne de Déu, desapareixerà.

 «El mar ja no existeix». D’acord amb el que hem vist fins ara, «el mar» del text d’Apocalipsi 21:1 també és simbòlic. El mar, que sovint és tempestuós i s’agita amb facilitat, representa el grup de persones que estan en contra de les normes de Déu i provoquen desordres, confusió i molts problemes (Isaïes 17:12, 13; 57:20; Apocalipsi 17:1, 15). Aquestes persones també desapareixeran. El Salm 37:10 diu: «D’aquí a ben poc els malvats ja no existiran; miraràs el lloc on eren i ja no hi seran».

 El llibre d’Apocalipsi va predir el que passaria durant el «dia del Senyor» (Apocalipsi 1:10). D’acord amb la profecia bíblica, aquest dia va començar l’any 1914, quan Jesús va començar a regnar com a Rei del Regne de Déu. b Però ell no governaria la terra immediatament. De fet, altres profecies expliquen que les condicions del món anirien de mal en pitjor durant la primera part del «dia del Senyor», la qual també s’anomena «últims dies» (2 Timoteu 3:1-5, 13; Mateu 24:3, 7; Apocalipsi 6:1-8; 12:12). Quan aquests dies crítics i plens de problemes s’acabin, el Regne de Déu eliminarà el cel i la terra d’abans. Això donarà pas a una nova era de pau i felicitat. Els súbdits del Regne de Déu, la «terra nova», gaudiran d’unes condicions de vida ideals i d’una salut perfecta (Apocalipsi 21:3, 4).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre d’Apocalipsi.